Intentar fer cultura des d’un ajuntament arruïnat és prou més que complicat. Imaginació al poder! I això és el que està intentant fer el Bloc a Salem. Però, per als dos partits majoritaris tot sobra. Cert que la cultura és, malauradament, cara. Però, no hem de fer res? Quina culpa té la gent del poble –ens preguntem nosaltres- de què l’administració anterior fera les coses tan mal fetes i deixara les arques municipals buides?
Una altra cosa és la participació de la gent, en alguns casos desil·lusionant. La vespra del 9 d’octubre –l’únic acte que la pluja deixà realitzar- es feu una conferència: Jaume I i el 9 d’octubre. En col·laboració amb l’IEVA, Vicent Terol feu una xerrada ben interessant. A més a més, inclogué Salem entre els avatars del rei En Jaume, cosa que sempre ve de gust, vull dir, oir parlar del teu poble, o d’aqueixa història en minúscules, entre temes tan importants.
Gràcies que hi van vindre forasters, perquè del poble sols eren deu persones. Però el més decebedor de tot és la gent jove. No hi ha manera de què els interesse res. Almenys, res del que els intentem, amb gran afany, fer-los arribar: Cultura. Un gran esforç, per a uns resultats bastant esquifits.
Per altre costat, cada dia em preocupa més la reacció que estan tenint alguns energúmens del meu poble, que sabem qui són, i, desgraciadament, ens trobem amb adolescents, però que ho estan mamant, tristament, a casa. Estem trobant-nos amb certa agressivitat davant algunes propostes que, sense ànim d’ofendre ningú, estan sent contestades amb actes vandàlics. Per exemple, engalanar els edificis municipals –ajuntament i casa de cultura- els dies grans de festa amb la senyera reial, doncs, està resultant un acte difícil: ens les han cremades unes quantes vegades.
No vull fer d’aquesta acció un esdeveniment preocupant. Crec que el diàleg és la millor manera de solucionar les coses, no mai la violència. El que passa és que amb aqueixa gentoleta és difícil parlar -coses de l’edat-, però si realment a casa tingueren una altra resposta, potser les coses els anirien millor, perquè el mateix que fan ací, fan a l’Institut, complicant la vida escolar, i al professorat, clar. Per altre costat, i parlant de dialogar, no sé fins a quin punt cal parlar amb aquella gent que sols busquen profit personal –vots per al seu partit- o amb aquella altra que per edat, ara, estan en el moment d’escoltar i d’aprendre, no de donar lliçons.
