dijous, 15 d’abril de 2010

transparència i pluralitat a canal 9



Ens solidaritzem amb aquesta nova plataforma i amb el seu propòsit.

Fa poc més de vint anys deixàrem de ser invisibles. Com un encanteri, al nostre país es posaven les primeres pedres d'un projecte ilolusionant anomenat Ràdio Televisió Valenciana, la llum al final del túnel. Perquè després d'una llarga travessia, els valencians i valencianes disposaríem d'uns mitjans de comunicació propis i públics, unes noves eines capaces de cohesionar la nostra societat, de contar-nos allò que ens era més pròxim, de parlar-nos en la nostra llengua, i de situar-nos, en definitiva, un poc més a prop de la normalitat com a poble. Un punt de trobada per a tots nosaltres. Una casa on veure'ns les cares.

Vint anys i mig després, però, aquella casa, carregada de futur, ha caigut en desgràcia. I ho ha fet en un procés de degradació, escletxes i pilars inestables, que va començar quasi des del primer minut d'emissió, i que s'ha accelerat els últims anys fins a un punt insuportable de manipulació i obscurantisme. Nosaltres, el valencians i valencianes que hem crescut veient la progressiva distància entre el relat que se'ns hi contava i la veritat del carrer, ja no ens hi reconeixem, i per això ens hem anat allunyant cada vegada més d'ella, sovint impotents, més vegades indignats, en alguna ocasió, fins i tot, avergonyits. Perquè Ràdio Televisió Valenciana, lluny de convertir-se en la casa comuna que ens prometeren, ha esdevingut la finca particular d'uns pocs, una festa privada a costa dels nostres impostos.

És per això que arribats a este punt bona part de la societat civil valenciana ha decidit plantar-se i no fer més passos enrere. Recuperar la llum, demanar respecte. Perquè assenyalar la presència de ruïnes és només el primer pas per agafar pales i graneres, posar-se mans a l'obra i tornar a construir.

Construir una casa acollidora i plural, on totes les idees siguen escoltades, respectades i tingudes en compte, les majoritàries i les minoritàries, les còmodes i les incòmodes, les diferents, les iguals. On els informatius i els debats siguen dignes del seu nom, un espai obert a la reflexió que possibilite la discrepància, una finestra a una realitat social rica i variada. Ser visibles i trobar-nos allí tots.

Construir, reparar, ordenar amb les nostres mans... Una casa transparent, amb professionals independents i respectats, amb condicions laborals dignes, amb contractacions clares i netes, i amb igualtat d'oportunitats i drets. En definitiva, una casa justa, on la por estiga desterrada, i el criteri professional predomine sobre consideracions partidistes i personals.

I sobretot, una casa valenciana: una casa on la nostra llengua es parle i dignifique, amb una medulola espinal constituïda per professionals de la terra, on sentir músics valencians i en valencià, on admirar les nostres actrius, creadors i científics, escriptores, periodistes, treballadors, autònoms i empresàries que viuen entre nosaltres, que som nosaltres.

Sí, amics, hem decidit plantar-nos i posar-nos a treballar per reconstruir el que gent sense escrúpols ha deixat que s'enfonse. Ho fem perquè és de llei, perquè és de justícia, i sobretot, perquè Ràdio Televisió Valenciana, Canal 9 ha de ser la nostra casa, la de tots.

A primavera del 2010,

Plataforma Cívica per la Transparència i Pluralitat a Canal 9

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Ni el PSOE abans, ni el PP ara han volgut una televisió com cal. Sols volen "manipular".