un altre cop mortal

Avui ens hem despertat amb un ensurt que ens ha deixat anorreats. Ho temíem, sobretot després del que feu la CAM dies enrere, però ningú no volia acabar de creure's el que finalment ha resultat ser el cop mortal més gran al País Valencià des d'aquells temps tan llunyans ja de l'estatutet d'autonia valencià, a principi dels vuitanta. Si en aquell moment fou un cop polític ara ha estat l'econòmic i punt final.
He estat fullejant la premsa i, en general, tothom coincideix en què és el pitjor que li podia passar a l'economia valenciana, perquè a partir d'ara, diguen el que diguen i intentaran fger-nos veure tot el contrari, especialment Canal 9, estarem submisos a les decisions de Madrid que, malgat autopistes i AVEs i tot el que vulguen, sempre estarà massa lluny per a entendre els valencians o aquests pobles de “provincias” que ens diuen.
Hem legit veritats com a punys que ens han de fer reflexionar; deixe ací alguns comentaris extrets de Vilaweb i del Levante:

“els diners actuals de desenes de milers de valencians i el passat, la memòria econòmica de Bancaixa i de les caixes centenàries que la precediren, se'n va a Madrid per la via d'aquesta fusió i això ho saben tots. Després de tanta història i resulta que només la molt sensata i xicoteta Caixa Ontinyent queda com l'única entitat veritablement valenciana. Que dure o això serà finalment un desert. Amb la decisió d'ahir diuen els experts que 125.000 milions d'euros en dipòsits queden sota l'òrbita de Caja Madrid. Sumeu-li els 25.000 de la CAM i el valor en números del despropòsit espanta”.

“La CAM i Bancaixa, i els poders polítics que les regeixen, han estat incapaços durant mesos d'articular un projecte comú que hauria tingut molta lògica. I ara, la mateixa setmana que els uns i els altres, amenaçada del tot l'economia exportadora valenciana, demanaven al govern espanyol que aposte amb claredat per l'arc mediterrani, es consuma la desaparició en la pràctica del principal instrument financer valencià. Els empresaris se'n queixaven ahir amargament però els polítics del PP i del PSOE hi coincidien acceptar feliços els uns i resignats semblaven els altres. No volieu ofrenar noves glòries a Espanya? Teniu noves glòries a Espanya. Tot el poder a Madrid i la broma del 'poder valencià' oberta en carn viva”.

“ servint en safata una maniobra a Madrid que, a més, deixa La Caixa amb el cul a l'aire. Caja Madrid li passa al davant als senyors de les torres negres, precisament robant-li València a uns catalans que de tanta por com han arribat a interioritzar no arriben a veure ni les coses més òbvies. No deixa de ser significatiu que cap caixa catalana haja intentat consolidar una fusió amb València. I de la separació de catalans i valencians qui se n'ha aprofitat sempre i se n'aprofita una vegada i una altra no és la pressumpta nació comuna espanyola sinó el forat negre que coneguem com a Madrid”.

“Desde que el pasado mes de enero Rodrigo Rato llegara a la presidencia de Caja Madrid era conocido que esta entidad, bajo su liderazgo, haría un movimiento de altura. Unos meses después se produjo la reunión entre el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y el líder del PP, Mariano Rajoy, en la que se acordó la reestructuración del sistema financiero y donde se dio vía libre a una gran caja en el ámbito de poder del PP -que, dicen, se compensará en breve con otra en el de los socialistas, probablemente con Andalucía como protagonista-. Ambos factores combinados con la enorme ascendencia de Rato en el PP y la debilidad absoluta del Consell de Francisco Camps por el caso Gürtel, fueron demoledores”.

“la fusión entre Bancaja y Caja Madrid completa la desvalencianización del entramado financiero de la Comunitat Valenciana que inició la CAM. Y esto, a su vez, resta poder a un hipotético polo valenciano que rivalice en España de forma independiente con el catalán y el madrileño. Ésta es la lectura que ayer hicieron los sindicatos valencianos del pacto”
“la C. Valenciana queda huérfana de un instrumento financiero potente y valenciano que posibilite el desarrollo de nuestra comunidad". Molina, secretario general de CC OO, culpó de esta situación "a los partidos que han gobernado la Generalitat" y que "han jaleado la consolidación de dos bandos enfrentados en Bancaja y la CAM”.

“UGT, Conrado Hernández, hubiera preferido "fusiones distintas" para la CAM y para Bancaja. "Probablemente, hubiera sido mejor una gran caja con capital valenciano en nuestra comunidad", añade, porque ahora "el órgano neurálgico de decisión se aparta de nuestra comunidad". Una medida que "perjudica" la cohesión territorial y la posibilidad de construir una autonomía fuerte.

Els valencians i les valencianes continuarem callats, com hem fet sempre davant de tots els cops mortals que al llarg de la història del nostre poble han anat donant-nos. Però això no s'ensenya a les escoles, que ja ho han deixat ben clar, ni els mitjans de comunicació ens informen com cal, perquè els tenen tots comprats i manipulats, i quan més ignorants més feliços.

He volgut il·lustrar aquest post amb el magnífic dibuix que Manuel Boix feu per a un disc d'Al Tall, allà pels anys setanta, on de manera simbòlica una mà opresora impedeix alçar el vol a la llibertat d'un poble.