Raimon actuà a la Facultat de Medicina a Madrid en commemoració d’aquella altra, mítica –diuen, i no ho pose en dubte- de fa 40 anys. Intelectuals, polítics –fins i tot ministres- i alumnat, naturalment, hi assistiren. No hi caberen, diuen les cròniques. Alguns dels actuals assistents estigueren, també, en aquell altre concert, envoltats de “grisos i socials”, cosa que li degué donar certa morbositat.
Supose que tota la gent que assistí a aquest darrer concert, gent de centre-esquerra, com mana la tradició, sobretot socialistes que pareix que són els únics que viviren amb intensitat aquella revolta de maig del 68 que, no ens decepcionem, però, supose que hi ha molta fantasia, doncs, maig del 68 és a França on veritablement pareix ser que tingué força. Ací, com tot, descafeinat. Ara, que els resultats han vingut a ser ben semblats! Tota aquella revolució per a què allí tot quede en mans de Sarkozy i ací de Camps? A ZP dixem-lo, de moment, de costat. Doncs, vaja!
He dit Camps, sí, però perquè no sé a qui anomenar d’entre els socialistes del País Valencià, ah!, perdó, vull dir socialistes valencians, que pareix ser que aqueix serà el nom que en el proper congres sociata s’hi implantarà. Una altra renúncia! I tot per a guanyar eleccions. Tot allò que no deixa, deixar-ho diu una dita popular. I els socialistes ho tenen més clar que l’aigua. Tenen la lliçó ben apresa. Totes aqueixes guerretes, que no porten a res, per als del BLOC, que igual els dóna. El pitjor de tot és que els valencians i les valencianes, eleccions rere elecions, els donem els vots, diuen que útils –els donem la raó-, però no sé per a què! Amb renúncies, amb claudicacions no anem a aconseguir res, potser guanyar eleccions, potser, però no consolidar un poble, enganyat i manipulat per interosos partidistes, fer creïble una realitat, amagada pel poder de Madrid, que ens parla d’una Espanya difrent a l’oficial, vinga del costat que vinga.
Bé, i tornant a parlar de Raimon, ninguna TV ens va ofertar la possibilitat a la gente de provincias de veure l’actuació, pareix ser que estan massa ocupades amb el Chiquiliquatre –ja sabeu allò de pa i circ-. Està clar que no li demane aquesta possibilitat a Canal 9 que ens ha alarmat a tots amb el deute –malversació de fons?- que se li ha denunciat darrerament a la premsa, i pareix ser que no sols per allò del Papa. No vull ser tan canalla i acabar d’arruinar-la o arruinar-nos. Però i la TVE o la Quatro que tan socialistes són?
Maig del 68 ja és història i em pareix molt bé que es recorde, sobretot, per allò que significà a la vella Europa. El que passa és que ens fa falta un altre maig del 68 que no pot vindre de la mà d’aquella vieja guardia roja pretoriana que ompli els partits, que no es renoven ni matant-los. Però pareix ser que la joventud no s’anima a participar en política, és a dir, allò que demanaven els del maig del 68, ara ja no interessa. Tothom està massa involucrat en aconseguir èxit professional, i econòmic, clar, ràpid i sense compliccions. Que bé que ens l’han jugada!
Supose que tota la gent que assistí a aquest darrer concert, gent de centre-esquerra, com mana la tradició, sobretot socialistes que pareix que són els únics que viviren amb intensitat aquella revolta de maig del 68 que, no ens decepcionem, però, supose que hi ha molta fantasia, doncs, maig del 68 és a França on veritablement pareix ser que tingué força. Ací, com tot, descafeinat. Ara, que els resultats han vingut a ser ben semblats! Tota aquella revolució per a què allí tot quede en mans de Sarkozy i ací de Camps? A ZP dixem-lo, de moment, de costat. Doncs, vaja!
He dit Camps, sí, però perquè no sé a qui anomenar d’entre els socialistes del País Valencià, ah!, perdó, vull dir socialistes valencians, que pareix ser que aqueix serà el nom que en el proper congres sociata s’hi implantarà. Una altra renúncia! I tot per a guanyar eleccions. Tot allò que no deixa, deixar-ho diu una dita popular. I els socialistes ho tenen més clar que l’aigua. Tenen la lliçó ben apresa. Totes aqueixes guerretes, que no porten a res, per als del BLOC, que igual els dóna. El pitjor de tot és que els valencians i les valencianes, eleccions rere elecions, els donem els vots, diuen que útils –els donem la raó-, però no sé per a què! Amb renúncies, amb claudicacions no anem a aconseguir res, potser guanyar eleccions, potser, però no consolidar un poble, enganyat i manipulat per interosos partidistes, fer creïble una realitat, amagada pel poder de Madrid, que ens parla d’una Espanya difrent a l’oficial, vinga del costat que vinga.
Bé, i tornant a parlar de Raimon, ninguna TV ens va ofertar la possibilitat a la gente de provincias de veure l’actuació, pareix ser que estan massa ocupades amb el Chiquiliquatre –ja sabeu allò de pa i circ-. Està clar que no li demane aquesta possibilitat a Canal 9 que ens ha alarmat a tots amb el deute –malversació de fons?- que se li ha denunciat darrerament a la premsa, i pareix ser que no sols per allò del Papa. No vull ser tan canalla i acabar d’arruinar-la o arruinar-nos. Però i la TVE o la Quatro que tan socialistes són?
Maig del 68 ja és història i em pareix molt bé que es recorde, sobretot, per allò que significà a la vella Europa. El que passa és que ens fa falta un altre maig del 68 que no pot vindre de la mà d’aquella vieja guardia roja pretoriana que ompli els partits, que no es renoven ni matant-los. Però pareix ser que la joventud no s’anima a participar en política, és a dir, allò que demanaven els del maig del 68, ara ja no interessa. Tothom està massa involucrat en aconseguir èxit professional, i econòmic, clar, ràpid i sense compliccions. Que bé que ens l’han jugada!
