moció de censura

De vegades les persones ens veiem obligades a fer coses que són el fruit d’una llarga, profunda i dura reflexió personal o, de vegades, s’actua més inconscientment i sense mesurar les conseqüències. Però no és aquest darrer cas el que ens ha portat a actuar al nostre poble de la manera que ho hem fet. Ni molt menys. I no ha sigut una acció de la qual estem orgullosos, perquè les persones tenim -tenen- allò que es diu coret. Però la raó, pensem, ha de predominar per damunt dels sentiments, en alguns casos.

Quasi dos anys treballant pel nostre poble de la mà del PSPV no ha estat un camí planer, cosa que ja sabíem, però acceptàrem l’acord a què arribàrem. Ningú podrà dir-nos que des de la parcel·la de poder en què hem actuat -Cultura, Festes, Tradicions i Patrimoni- no hem treballat de valent. Podrà valorar-se més o ménys la nostra tasca, però la voluntad de treballar pel poble, per canviar el poble des la cultura, està ahí. I jo pense que molt possitiva.

Però no sols ens hem menejat en el camp de la nostra regidoria; quasi tots els dies el nostre regidor està a l’Ajuntament resolent o intentant resoldre, al costat de qui siga, problemes que facen la vida, el dia a dia dels salemers i salemeres, més agradable, però també amb mires de futur, cosa que fins ara no s’ha tingut massa en compte. Hem acompanyat la Sra. Alcaldessa, sempre que ens ho ha demanat, allí on ha fet falta, i més vegades que havérem volgut anar-hi, o amb la Sra. Secretària a resoldre problemes a les Conselleries o amb qualsevol regidor allí on ha sigut menester. Mai hem posat cap impediment a ningú.

Ens hem presentat com a partit polític del poble, i per tant legitimat, a la Simdicatura de Comptes per demanar ajuda devant el caos econòmic que nosaltres observàvem al nostre Ajuntament, marcat per la passivitat i descontrol que reinava. I pareix ser que s’està investigant, malgrat que ningú ens ha informat de res, alhora, però, sí que se’ns ha acusat de fer les coses d’amagat, quan el que hem fet, i de la menera que ho hem fet, és pels impediments que ens ha posat el PSPV. Altres vegades hem estat en la Fiscalia, denunciant irregularitats que clamen al cel i que per por o per deixadesa ningú està disposat a fer front, quan s’hi té l’obligació per no caure en delicte de prevaricació, però, res de res. No sabem si s’està actuant, perquè darrerament se’ns amaga tot. I quan dic tot, dic TOT!

Nosaltres li deixàrem ben clar en el discurs d’investidura a la Sra. Alcaldessa que li donàvem el nostre vot de confiança, per afinitat política, si voleu, o perquè era el partit més votat, dos vots més que el PP, i que ens tindria sempre al seu costat si nosaltres pensàvem que allò proposat era correcte per al nostre poble, però també l’advertírem de què aquella confiança no anava a ser gratuïta, perquè nosaltres tenim la nostra ideologia i la nostra manera de fer, la qual cosa sembla que ha oblidat, i que no la recolsaríem en aquelles propostes que nosaltres no veiem clares per a Salem.

I vingueren els pressupostos del 2008 i no els els aprovàrem, per continuistes, per no estar gens clars i per voler tapar tot un passat econòmic desastrós que el poble té dret a conèixer. I això no ens ho han perdonat. Com tampoc ens han perdonat que no els aprovàrem la concessió de l’aigua, de la qual nosaltres sí sóm partidaris, però volíem més temps per a estudiar el tema i no tot a presses i carreres per salvar uns presssupostos que ja naixien ofegats. No, no i no!

Des d’aquell moment han vingut per nosaltres, negant-nos l’aigua i el pa, de manera molt elegant, això sí, deixant-nos caure algunes molletes per tindre’ns callats. Ja no vull entrar en massa detalls en aquest darrer capítol, és el més desagradable de tots. Fins i tot al nostre regidor se l’ha desprestigiat, humiliat, difamat amb insults per part d’algunes persones interessades en tapar actuacions il·lícites del poble, involucrant-lo interessadament en mentides, cosa que la Sra. Alcaldessa no s’ha afanat en eixir en defensa d’un dels seus regidors, de la qual cosa té l’obligació, siga qui siga, però pareix que també ella és del mateix pensar que aquells que van casa per casa amb mentides, enganyant, en profit propi, la bona gent.

Ara ja està! El divendres a les 14h presentàvem una Moció de Censura a l’Ajuntament. El futur, Déu dirà. Els companys de camí en són altres, ni millor ni pitjors, diferents. Tots sóm gent de Salem, amb les nostres idees per millorar la vida dels veïns i veïnes. Però tot s’hi fa pel nostre poble. En el fons, sempre quedarà aquella amargoreta que et deixa el cor, perquè quan has estat al costat de les persones –Maite o Empar-, inevitablement s’hi crea un llaç afectiu difícil de desnugar.