dijous, 19 de maig del 2011

tenim un somni


CANDIDATURA MUNICIPAL BLOC DE SALEM-COALICIÓ M.COMPROMIS.
Un grup de gent il·lusionada en portar al poble de Salem una altra manera de fer política municipal.

TENIM UN SOMNI
I volem convertir-lo en una realitat, perquè els somnis són possibles, però, amb treball, amb esforç, amb sacrifici i, naturalment, amb molta il•lusió. Per això ens hem unit un grup de gent ben diversa, d’edats diferents, amb ganes de treballar, un grup obert a totes i tots els qui vulguen participar en el nostre projecte, i amb un únic objectiu: SALEM, perquè eixa és la nostra voluntat, fer del nostre poble un lloc digne on viure.
Moltes són les coses que anem a escoltar en estos dies vespres d’eleccions, algunes d’elles, per no dir totes, ben lloables. I la veritat és que és cert, tothom té molt bones intencions i, fins i tot, podríem dir que ens creguem el que escoltem. Després la realitat és més dura. El dia a dia és el que ens farà desencantar-nos i acabarà posant a tots i totes en el mateix sac, i no és així. No hem de consentir que siga així. Als nostres representants en l’Ajuntament els hem d’exigir, com a mínim, treball i dignitat. Treball amb la finalitat de què els veïns i les veïnes de SALEM tinguen una vida més còmoda, tranquil•la, confortable; però hem d’exigir als nostres representants dignitat en les seues actuacions, integritat, decència, perquè no sempre se sap estar a l’altura que pertoca i veiem massa interessos personals, falta d’honestedat en actuacions personals poc sociables.
Nosaltres, els homes i les dones del BLOC DE SALEM-COALICIÓ MUNICIPAL COMPROMÍS, sols podem prometre una cosa, que treballarem amb rectitud pel nostre poble, amb honradesa i dedicació. L’experiència que hem adquirit en estos darrers anys, malgrat les circumstàncies, ens ha de servir per poder afrontar la tasca que se’ns confie, si el poble així ho vol, amb fermesa i respecte.

dissabte, 14 de maig del 2011

presentació de la candidatura del bloc de salem


Al voltant d'unes dues-centes persones assistiren a l'acte de presentació. N'estem contents, no sols per la gran assistència, cal pensar que som un poble amb 497 habitants, sinó, amés a més, pel respecte i el grat clima que s'hi respirava. Des d'ací volem donar les gràcies a totes i tots els assitents, del poble i amics forasters, que vulgueren compartir amb nosaltres l'event.
A les 22h férem un sopar, calia recuperar forces, doncs anèvem, tot seguit, a penjar pancartes i posar cartells. I també en este sopar volgueren els amics i les amigues acompanyar-nos, duplicant el nombre d'assitents que esperàvem: quaranta, cosa que li suposà un xicotet ensurt a la gent del bar, que ho resolgueren molt correctament, donant-nos a sopar i molt bé.

dijous, 3 de març del 2011

biblioteca pública municipal enric valor


El proppassat 24 de febrer el Bloc de Salem proposava en el Ple ordinari de l'Ajuntament que la recentment renovada Biblioteca Municipal dugués el nom d'ENRIC VALOR. La moció fou aprovada per la totalitat dels seus set components(3PP, 3PSOE i 1Bloc).
El regidor del Bloc va argumentar que Enric Valor fou un dels novel·listes valencians més importants del segle XX i que la seua tasca com a gramàtic, juntament amb Manuel Sánchis Guarner i Carles Salvador, contribuí de manera decisiva i contundent a normativitzar el valencià. A més a més, enguany, ha estat declarat per L'Acadèmia Valenciana de la Llengua Any Enric Valor.I totes les Trobades d'Escola en Valencià, que a partir de la primavera ompliran els nostres pobles de xiquets/xiquetes i pares/mares a favor del valencià, li seran dedicades i retran homenatge.
Pensem que este fet és una manera de popularitzar, de fer arribar al poble, de donar a conèixer els nostres imtel·lectuals, artistes i gent del món de la cultura en general. Perquè són esta gent la que ens fa sentir-nos orgullosos de la llengua que parlem, la cultura a què pertanyem i, en definitiva, més sensibles davant del món que ens envolta.
Creguem, sincerament, que tots els pobles haurien d'imitar esta postura de l'Ajuntament de Salem. El que ja no sé és si esta captinença pot eixir d'altra formació política que no siga el Bloc.

dissabte, 19 de febrer del 2011

sí a la tv3 i a la llibertat d'expresió


No ens sembla normal esta persecució a la tv3 per part de la Generalitat Valenciana. Fins i tot hem de dir que ens fa vergonya perquè ens recorda temps passats i pensàvem que quasi oblidats, però actuacions com estes ens fan veure una realitat que no ens agrada ni ens pareix pròpia d'un país democràtic.
Que s'hi vol aconseguir amb esta actuació que no és altra cosa que censura? Potser el Sr. Camps vulga així acallar una tv que diu coses sobre el Gurtel diferents a Canal 9 i a toes les altres cadenes que el Sr. González Pons ens imposà per obra i gràcia de la sua voluntat.
No senyors, així no s'actua, perquè som milers de valencians i valencianes els qui volem veure tv3, i vostés no són els amos, més bé caciques, d'esta "comunitat" que vol viure en valencià.

dijous, 10 de febrer del 2011

meninfotisme



He trobat aquest article i com m'agrada molt, doncs ací el deixe per a gudi de tothom.-

Radiografía del ´meninfotisme´
Vigencia del "Levante feliz". Un paisaje "albuferenc" de Sorolla y la exuberancia agrícola descrita por Blasco Ibáñez; así es el "Levante feliz". Una sociedad anestesiada y sin conciencia por su lengua, el urbanismo salvaje, la corrupción o las desigualdades sociales; así se manifiesta el "meninfotisme valencià". Son dos caras de un mito cuya vigencia analizan profesores y escritores en el último número de la revista "Eines", presentado ayer en Valencia.
PACO CERDÀ .Dijo Fuster: "El País Valencià serà d'esquerres o no serà". Tras constatarse el doble fracaso, el axioma ha mutado en otro más realista: "La población de nuestro territorio ha interiorizado que la Valencia moderna, el Levante feliz, será de derechas o no será". El copyright de la frase es del escritor y profesor Josep Izquierdo. "Ni las numerosas evidencias cotidianas de manipulación informativa, derroche económico, fomento de la desigualdad social, prevaricación, corrupción, y de financiación irregular del partido y de las campañas electorales -recalca-, parece que hagan cambiar el voto de los valencianos".
¿Por qué Porque "los valencianos saben arruinarse a sí y a sus cosas primorosamente", hubiera repetido ahora, como hace tres siglos, el ilustrado Juan Antonio Mayans. Otros lo achacarán al socorrido meninfotisme valenciano. Pero el periodista y escritor Xavier Aliaga alerta sobre esa tentación de asociar el inmovilismo al pasotismo. "Podríamos pensar -explica- que un individuo de la tribu 'a mi me la bufa tot' (en adelante, AMLBT) es un abstencionista en potencia. Pero las cosas no funcionan así. Los AMLBT no son individuos sin conexión con la realidad, rebaño electoral fácil de manipular. Tienen intereses anclados en las fiestas y tradiciones, el patriotismo futbolero y, hace falta no olvidarlo, el mantenimiento del statu quo económico y social, la lucha por la supervivencia aposentada sobre códigos de comportamiento opacos. Tienen intereses y apoyan políticamente a quien piensan que los defiende. La acusación del fenómeno como meninfotisme se queda desdibujada y desligada de otros ámbitos territoriales donde se producen comportamientos asimilables. (...) Porque el meninfotisme es el pórtico de marcos mucho más destructivos que la simple pulsión lúdica y la indiferencia respecto a la esfera pública", sostiene Aliaga.
Izquierdo da su propia respuesta: "El PP ha hecho lo que nadie esperaba: ha creado comunitat. Tal vez no es la que nos gustaría, o la mejor, pero las comunidades son así: predomina el patronazgo por razones económicas o de carisma por encima del mérito, el contacto personal por encima de la burocracia, la justicia comunal por encima de la separación de poderes, la fuerza de la mayoría sobre el derecho de las minorías. Son conservadoras, tradicionalistas y están obsesionadas por el control interno y externo".
Un tópico del siglo XIX
Mientras, todos los miembros de esa comunitat andan buscando ese arcádico Levante feliz. ¿Cuándo nace el tópico Según detalla Áurea Ortiz, profesora de Historia del Arte de la Universitat de València, "la expresión Levante feliz se populariza en la prensa madrileña en los años 30 del siglo pasado, pero recoge un concepto que aparece en Valencia desde la segunda mitad del siglo XIX", cuando empieza la transformación burguesa, industrial y urbana de la Comunitat Valenciana.
"Una de las bases del mito del Levante feliz surgió de la idealización de la huerta, origen de la riqueza y el desarrollo económico, que acabó convertida en el imaginario colectivo en un paraíso de paisajes incomparables y gentes felices que habitaban una sociedad armónica y sin conflictos, cohesionada por el respeto a los valores tradicionales: la familia, la religión, la propiedad de la tierra, esas cosas". De acuerdo con la imagen proyectada al exterior, "aquí sólo se cantaba, se bailaba y se comía paella (...) Era un folclorismo de postal y souvenir", anota la historiadora.
El hecho puede provocar risa. Y sin embargo, recalca Áurea Ortiz, "no hay que menospreciar el estereotipo por mucho que seamos conscientes de su falsedad; ha gozado de una potencia y una persistencia asombrosas, hasta el punto de que sin él no es posible entender la cultura y la sociedad valencianas de entonces y de ahora".
"Manufacturera de ruinas"
Tal vez sólo así pueda entenderse el autismo valenciano ante tres grietas del Levante feliz retratadas en Eines. Una la refleja Nacho Moreno: "La sociedad valenciana se ha convertido en la principal manufacturera de ruinas a raíz de la crisis económica" que se ejemplifican "en los hoteles vacíos a la entrada de las ciudades o en la red de urbanizaciones abandonadas que ahogan nuestras capitales".
Eva Verdú añade la segunda fisura: "Nos han acostumbrado a un urbanismo poco respetuoso con el patrimonio, el medio agrícola y la trama urbanística" que "responde a un modelo urbanístico basado en la especulación".
Francesc Martínez, presidente de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, aporta un tercer drama: La Generalitat ha "favorecido" la "castellanización de nuestro sistema comunicativo" y "el conflicto lingüístico sobre el nombre de la lengua ha desmovilizado a la sociedad en la recuperación de la lengua".
Ahora bien: quizá sea mejor hacer caso a la profesora Áurea Ortiz y zanjar la lista de infelicidadeslevantinas escondidas bajo la alfombra del meninfotisme. Porque, al fin y al cabo, como ella sostiene, "Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor. Y el que lo ponga en duda es un mal valenciano".

dilluns, 31 de gener del 2011

la biblioteca de salem premiada


Podem estar satisfets! El Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya en la XIII Campaña de Animación Lectora Maria Moliner ha premiat la Biblioteca de Salem per la tasca que al llarg del 2010 hem fet al voltant de l'animació lectora. Han estat en total de vuit tallers on s'ha animat els més menuts a llegir. Les activitats s'han fet sempre dissabte pel matí a la Biblioteca i l'assistència de xiquets i xiquetes sempre ha estat correcta.
A la Vall d'Albaida altres poblacions també han estat premiades: Aielo de Malferit, Albaida, Beniganim, Bocairent, L'Olleria, Quatretonda i Salem. Però nosaltres estem doblement orgullosos perquè els pobles tan menuts com el nostre poques vegades tenen accés a aquests premis. Ara, amb 200 títols es veuran incrementats els estands de la nostra Biblioteca, perquè aqueix és el Premi,i a llegir i a passar-ho bé amb la lectura.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

l’empresariat valencià i el nacionalisme

M’ha semblat tan interessat l’article del sempre admirat i molt rspectable Francesc de Paula i Burguera que, tot seguit, el penge per a reflexió de la gent a qui puga interessar. Resulta que en el seu dia, també vaig llegar l’article del Mundo a què hi fa referència Burguera, l’autor del qual no tin el plaer de conèixer de res, i em va deixar sorprés, preocupat, com sempre que llig alguna cosa relacionada amb el feble nacionalisme valencià. Que uns ho vegem tan clar i que altres…

En les pàgìnes dedicades al País Valencià del diari El Mundo, el columnista i president del Consell Editoral de l´edició valenciana, Benigno Camañas, i sota el títul «¿Dónde está la burguesía ilustrada valenciana?», publicava un article el passat día 19 en el que deia coses com aquestes: «Junto a la crisis econòmica y política, algunos suman la social y se preguntan dónde está esa burguesía ilustrada que históricamente se ha movilizado, en momentos difíciles, para pulsar iniciativas económicas o culturales que dinamizaran la sociedad». I afegía: «Muchos de los prohombres que desde la transición se preocuparon por proyectos colectivos, como un retorno social, perdieron su dinero y en ocasiones hasta su credibilidad personal. Se les catalogó de ´blaveros´ o ´catalanistas´, de izquierdas o de derechas, o se les acusó de buscar su enriquecimiento y prestigio personal… ¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana?».
L´empresari Federico Félix, president de la Fundació Pro Ave, ha estat entrevistat aquests dies per Amparo Tórtola, també per al diari El Mundo. I ha declarat que condemna l´actitud victimista del PP; es queixa de que els valencians no hem estat ben tractats; que les fusions de CAM i Bancaixa ha estat allò més greu que ha passat durant els darrers anys, perque el Banc d´Espanya s´ha atrevit a fer ací allò que en altres comunitats, com Galicia, no s´ha atrevit, i no ha hagut força empresarial ni política per plantar-li cara; al citat empresari li sembla un error la estratègia del PP de culpar de tots els mals dels valencians al govern de Madrid… I fa la seguënt proposta: «Creo que un partido nacionalista moderado no sería malo para los intereses valencianos. A los vascos y a los catalanes no les va nada mal, ¿no?. En una autonomía con opciones nacionalistas implantadas no hubiera sucedido lo que ha ocurrido aquí con Bancaja y la CAM». I quí hauría de fundar, entre els valencians, aqueix partit nacionalista de l´estil dels que tenen els bascos i els catalans o gallegs? Perque al Pais Basc, a Catalunya o a Galicia, els partits nacionalistes no han nascut per una conveniència dels empresaris. Han nascut per la voluntat sobirana dels ciutadans d´un pais, dels ciutadans que se senten membres d´un poble: del poble català, del poble basc o del poble galleg. I que volen el seu autogovern sense interferències de cap mena. Estem els valencians a nivell de bascos, gallegs o catalans a l´hora de sentir-nos com a poble, com a país, com a nació?
Diu l´empresari Federico Félix que en una autonomia amb opcions nacionalistes implantades no hauría passat el que ha passat ací amb Bancaja i la CAM. Ni altres moltes coses! Per què els empresaris valencians no s´han pantejat donar suport a opcions nacionalistes i han preferit deixar-se en mans d´aquesta dreta valenciana, la més coenta i amb més poc trellat de totes les dretes que en el món son? D´aqueixa dreta que, segons Federico Félix, comet un error quan monta una estratègia de culpar de tots els mals del País Valencià al govern de Madrid?
Benigno Camañas es pregunta al final del seu article: «¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana, que genere una respuesta única y movilice la opinión pública?». Camañas apunta la possibiltat d´accions col•lectives que solament poden venir del món empresarial; reforçar grups de pressió com AVE; la creació d´un partit nacionalista moderat, capaç de negociar amb la dreta i l´esquerra… No res! Les eleccions s´acosten. I la dreta del PP no està per a romanços. Acaba de crear una comissió per a influir en jutges i fiscals davant les denúncies del PSPV o dels requeriments de la trama Gürtel. El pesident Camps vol tornar a ser elegit president de la Generalitat una altra legislatura. I no voldría que una sentència judicial ho impedira. Aquesta burgesía pepera que ens governa no es xucla el dit. L´altra, la més escasa, la il•lustrada, tret d´excepcions, o no ix de casa o està, encara, en escola.