dilluns, 16 de febrer del 2009

no tan sols com la una, malgrat tot

Aquest article ha estat publicat a la revista Crònica: Tribuna d'opinió de la Vall d'Albaida.

LA POLÍTICA NO ESTÀ FETA PER A LA BONA GENT.

Col·lectiu del Bloc de Salem.

Un home del nostre poble ens ha fet un comentari, el qual dóna títol a aquest article, que ens ha cridat l’atenció. Malauradament, potser ser siga una opinió massa generalitzada. Tal vegada, perquè ens hem acostumat a veure tot tipus de barbaritats fetes per ambiciosos que no tenen res més en el cap que el seu propi profit. I si això ho portem al camp de la política local, doncs, pareix que s'hi reprodueix el mateix model que, segons sembla, és l’únic existent.

No han estat uns dies fàcils els que hem viscut, darrerament, el col·lectiu del Bloc de Salem i, sobretot el nostre regidor. Fou una decisió difícil de prendre -incompresa des de fora del poble-, però que calia fer-se. Sabíem que discutible, però resolérem que per damunt de les idees estan les persones, perquè la nostra preocupació són els homes i les dones que viuen a Salem, i la nostra Foia, la qual observem que va degradant-se amb el pas del temps i ningú no hi fa res, tot el contrari, aprofitar-se'n dels seus recursos naturals en benefici personal, quan tenim el deure i l'obligació de presservar-la per a totes i tots.

Llavors, què féiem? Doncs, no ho dubtàrem, pensàrem en Salem per damunt de tot. El nostre col·lectiu del Bloc ho tenia clar! Qüestionable la decisió presa? Potser, com tota decisió, però, meditada i raonada, i mai per afany de poder, com s'ha volgut vendre, cosa que la gent de Salem sap ben bé, perquè ens conèixen i saben que nosaltres no som així. Tenen tota la raó del món els qui ens han fet veure que ens hem precipitat, que li hem fet mal al partit, que no podem anar per lliure..., doncs sí, potser siga veritat, perquè un partit tan afectable com el Bloc, sobre el qual tohom té posades les garres per esquarterar-lo a la més mímima, no pot pegar massa patinades.

Nosaltres no som polítics professionals -ací, potser vinga un dels inconvenients-, però ens veiérem obligats a entrar en el joc dels partits i de la política, necessaris, clar que sí, per a què la democràcia tire endavant. No serem nosaltres qui els qüestionem. Per tant, quan decidírem presentar-nos a les eleccions, teníem clar que el Bloc era l'opció que més anava en el nostre pensament polític, a més a més, el Bloc era aquell partit jove i il·lusionant, que encara ho és, naturalment, i que l'enteníem com un ample ventall de pensaments democràtics on tothom té cabuda, perquè ens uneix la frontissa del valencianisme. Ara bé, tots els partits tenen interesos pròpis, molt lloables i legítims, si més no, però que potser entren en xoc amb els interesos dels ciutadans. Si dic açò és perquè el Bloc de Salem ens hem vists sols, molt sols, i indefensos, devant els despropòsits dels grans partits -PSOE i PP- que han posat en funcionament les seus destructives maquinàries -mitjans de comunicació inclosos-, i han intentat massacrar-nos, exterminar-nos, pel simple fet d'intentar dur endavant allò que nosaltres pensem que és el millor per al nostre poble.

Quan s’intenta ser honrat amb un mateix i tindre un comportament just, són moltes les forces centrífugues, cadascuna amb interessos propis, que van a exprimir-te fins deixar-te com un drap. I cadascuna d’aqueixes forces “dogmàtiques”, les quals es creuen en possessió de la veritat absoluta, però, la seua veritat, clar està, i ninguna més, t’acusaran, unes vegades, de manca d’ètica, quan, tothom sap que això de la rectitud i el sentit del comportament humà està mot relacionat amb els sentiments, i els deures i obligacions de cada persona. Per tant, discutible, si més no; se t’acusarà, altres vegades, de trair els teus ideals o d'haver-te venut o de ser un insensat, irresponsable o de no sé quantes ximpleries més i, quan hagen esgotat les seues neures, arribaran àdhuc, a les desqualificacions personals, fins i tot, et llançaran els seus dobermans per a què t'acaben d'arrematar, perquè amb el teu comportament humà, ple d'incerteses, deixes en evidència l'afany de poder d'aquells/es que es creuen Déu, però des de la incredulitat.

I continuarem, malgrat tot, treballant des del Bloc, acudint a manifestacions, signant comunicats i escrits d'idees progressistes, recolzant causes que creguem justes, situant-nos al costat de les minories i dels més necessitats, criticant el bipartidisme i tot el mal que dels dos grans -diguem-los PP o PSOE- estan fent-nos al País Valencià, i escoltant Lluís Llach, clar que sí, perquè, fins i tot, alguns/es ens han volgut fer malbé els nostres sentiments. I no és cap paranoia, que ens hem de fer veure, sinó una manera de ser i comportar-nos que vol posar els interesos dels homes i les dones per davant de les velles i caduques idees de dretes i esquerres.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Dir que les idees d'esquerres son caduques, crec que no és del tot encertat, sobretot si es pensa que al benestar encara li resta un bon trajecte per a arribar a la majoria. No em valdrà que em repliquen diguent-me que hi ha un fum de socialistes deshonrats, o mediocres, o fins i tot poc valencianistes, per a desqualificar de forma rotunda al pspv.
Admetria que es diguera que els partits -tots, incloent el bloc- tendeixen a dogmatitzar i a oblidar-se un poc -o molt- d'allò que passa en l'àmbit quotidià. Bé, fins ahí d'acord.
No obstant, obviar les ideologies, seria tant com negar la diferència a l'hora d'enfocar, prioritzar i resoldre els problemes que dia a dia es plantegen en els nostres pobles. Ningú s'atrevirà a qüestionar conceptes tan generals com ara la rectitud, el respecte als homes i dones, la preservació dels recursos naturals, pensar en el poble per damunt de tot...etc.......perquè son, precisament això, generals i trivials. Dins d'un context de comportament polític amb valors, qui no suscriuria això?
A partir d'aquesta banalització de la diferència, dient que tots son iguals, el bloc se sòl situar en un lloc, per damunt del bé i del mal, que arriba, al final, a intentar patrimonialitzar la música i les cançons de Llach. Qué fort!! Eiii!!.... que nosaltres, els socialistes, també l'escoltem i des de fa molt de temps........ El venim escoltant i vegent des de prou abans que el Bloc fóra el que és actualment.
Juli sap que el que ell anomena la frontissa del valencianisme, abasta més que les estrictes sigles del Bloc i que hi ha espais comuns, interseccions, valors compartits......encara que diferents estratègies. Per això no li para bé desqualificar, açò i allò, a dreta i a esquerra, com si tot fóra igual i tots idètincs.

Anònim ha dit...

Molt ben dit!

A vore si Juli aprén a escriure com tu i es deixa de barumballes.

I això de que les persones estan per damunt de les idees em fa molta risa!! I de què va la política?

Enhorabona

Anònim ha dit...

LA FRASE DRETES I ESQUERRES EM SONA A SACRISTIA. M'EQUIVOQUE?

Anònim ha dit...

Me parto de risa. Payasos.
Gracias por darnos un ayuntamiento más.

Anònim ha dit...

Menuda panda de ilusos. A las próximas ya tenemos una alcaldía más con mayoría absoluta y, entonces, el tipo del Bloc serà un cero a la izquierda. Además, como se ponga tonto, Fernando lo puede destituir mañana, y como no puede firmar otra moción de censura, se tendrá que pasar dos años rabiando y llorando… con Lluís Llach, sí señor. Ánimo Fernando.