cultura és llibertat

Intentar fer cultura des d’un ajuntament arruïnat és prou més que complicat. Imaginació al poder! I això és el que està intentant fer el Bloc a Salem. Però, per als dos partits majoritaris tot sobra. Cert que la cultura és, malauradament, cara. Però, no hem de fer res? Quina culpa té la gent del poble –ens preguntem nosaltres- de què l’administració anterior fera les coses tan mal fetes i deixara les arques municipals buides?
Una altra cosa és la participació de la gent, en alguns casos desil·lusionant. La vespra del 9 d’octubre –l’únic acte que la pluja deixà realitzar- es feu una conferència: Jaume I i el 9 d’octubre. En col·laboració amb l’IEVA, Vicent Terol feu una xerrada ben interessant. A més a més, inclogué Salem entre els avatars del rei En Jaume, cosa que sempre ve de gust, vull dir, oir parlar del teu poble, o d’aqueixa història en minúscules, entre temes tan importants.
Gràcies que hi van vindre forasters, perquè del poble sols eren deu persones. Però el més decebedor de tot és la gent jove. No hi ha manera de què els interesse res. Almenys, res del que els intentem, amb gran afany, fer-los arribar: Cultura. Un gran esforç, per a uns resultats bastant esquifits.
Per altre costat, cada dia em preocupa més la reacció que estan tenint alguns energúmens del meu poble, que sabem qui són, i, desgraciadament, ens trobem amb adolescents, però que ho estan mamant, tristament, a casa. Estem trobant-nos amb certa agressivitat davant algunes propostes que, sense ànim d’ofendre ningú, estan sent contestades amb actes vandàlics. Per exemple, engalanar els edificis municipals –ajuntament i casa de cultura- els dies grans de festa amb la senyera reial, doncs, està resultant un acte difícil: ens les han cremades unes quantes vegades.
No vull fer d’aquesta acció un esdeveniment preocupant. Crec que el diàleg és la millor manera de solucionar les coses, no mai la violència. El que passa és que amb aqueixa gentoleta és difícil parlar -coses de l’edat-, però si realment a casa tingueren una altra resposta, potser les coses els anirien millor, perquè el mateix que fan ací, fan a l’Institut, complicant la vida escolar, i al professorat, clar. Per altre costat, i parlant de dialogar, no sé fins a quin punt cal parlar amb aquella gent que sols busquen profit personal –vots per al seu partit- o amb aquella altra que per edat, ara, estan en el moment d’escoltar i d’aprendre, no de donar lliçons.

El dissabte 11 volguérem acompanyar Paco Muñoz en el moment en què l’Ajuntament de Bocairent li atorgava la medalla de la Ciutat. Plovia, però no tant –ni punt de comparació amb els dies anteriors-, que no poguérem ni traure el cap al carrer. Quina llàstima de 9 d’octubre! Tots els actes suspesos, almenys al meu poble, perquè a la capi pareix que sí reteren tribut al rei En Jaume amb aquella cavalcada que, almenys per TV, no tenia mala pinta, encara que un tant “enblavida”.
L’acte a Bocairent fou molt digne. El parlament de Manel Delgado, portaveu del Bloc i qui proposà la menció, digníssim, reivindicatiu, reflexiu i profund. No gens malament van estar les paraules elogioses del senyor alcalde, llàstima que venint del PSPV sols són això, paraules, però crec que han tingut bastant sort amb el sr. Ferre. El portaveu del PP, impresentable, el que digué i no res, tot és el mateix, això sí, aprofità per carregar contra el Bloc, però “por la boca muere el pez”.
Com sol fer-se, acabàrem dinant en un magnífic restaurant, l’Estació, que des de la darrera reforma no havia tingut el plaer de visitar i, Déu n’hi do! Preciós l’espai, acollidor, confortable, tardorenc entre la pluja. I el dinar, ben digne. Repetirem. Però un bon dinar queda reduït a la mitat si la companyia no és la que cal, cosa que en aquesta ocasió hem de dir que fou de luxe: xarraires i bons conversadors com els amics de l’Olla –o l’antiga Olla, no sé com dir-los-, inoblidables per tot allò que compartírem no fa tant de temps, ara, en taula rodona, el Pep, el Vicent i el Natzari; a més a més Joan Olivares, Carme Doménech o l’Àngel i el meu germà, entre altres. Era curiosa la situació, a part de la taula presidencial, una taula era del PSPV, l’altra del PP i la quarta, nosaltres, el Bloc, EUPV, Iniciativa, ERPV i de tot un poc. Els que millor ho passàrem, clar que sí, perquè en la diversitat està la gràcia!

el bloc puja

El proper diumenge 5 d’octubre els nacionalistes de la Vall d’Albaida pujarem, un any més, al Benicadell, i ja en van catorze. Com cada any, el diumenge abans al 9 d’octubre -Dia Nacional del País Valencià-, el Bloc coronarà el cim del Benicadell i desplegarà una gegantesca senyera, la senyera reial de Jaume I que ens agermana amb altres pobles amb qui compartim llengua i tantes altres coses. És un acte símbòlic, de gratitud si voleu, i més enguany que commemorem el 800 Aniversari del naixement del rei fundador del Regne de València.

La veritat és que resulta emocionant, jo sempre dic que hi falta el so d’una xirimita i un tabal acaronant, al vent, aquell acte identitari, quasi de rebeldia, perquè al pas que anem... Però estaria molt bé que, el 9 d’octubre, cadascú a les nostres cases, tragués al balcó la senyera reial, que hauríem de reclamar, també, com a nostra, perquè ho és, i veure-la onejar al costat de la senyera coronada. Sense complexos, sense temors, amb la cara ben alta.

Espere que el diumenge vinga molta gent al Benicadell, ja sabeu, a les 9 del matí a la casa dels guardes, i poc a poc, cap a la cava, a esmorzar, per arribar al cim, més o menys, cap a les 12 del mig dia. Esteu totes i tots convidats, i si teniu xiquetes i xiquets, que sempre en venen molts, els fareu passar un dia inoblidable. Qui vulga, després pot arrematar el matí amb una paella amb els amics i les amigues del Bloc de la Vall d’Albaida, enguany, a la Casa de Cultura de Salem(cal reservar 962918209: 20 € majors i 10€ xiquets).

anònims!

Al meu poble passen cosses molt divertides! Aquest acabament d’estiu ha estat sonat. Ja és un fet consumat i hi estem acostumats, però aquest darrer fet ha estat ja el sumun. No sé si a la resta de pobles del voltant es tindrà per costum, espere que no, però ací, de tant en tant, s’hi remeneja la colmena amb aquests actes pamfletaris que no diuen massa de bo de les persones a qui van dirigits ni molt menys de qui hagen sigut els autors.

M’explicaré millor! La nit del diumenge a dilluns algú va sembrar els carrers del poble d’escrits incendiaris. Sí, anònims! Són el pa de cada dia. En aquest cas, un foli per devant i per darrere donant les “gràcies” –i denunciant, sense pels a la llengua- l’anterior alcalde i corporació municipal. Després d’un any i mig encara estem així. No se salva ni l’apuntador, com se sol dir, fins i tot arriba a l’actual corporació municipal que està fent el que pot per eixir de la maror en que s’hi troben ancorats, i ben difícil que ho tenen per traure el cap.

La veritat és que allò que es diu al pamflet, si més no, és “vox populi”, segons alguns, veritats com a catedrals que tothom sap i ningú s’atreveix a dir en veu alta. Ara bé, d’ahí a denunciar de manera tan grollera fets com els que s’hi denuncien, no fa més que deslegitimar a aquells/es que volen enterbolir la vida al meu poble i quasi que, per compassió, deixar en bon lloc aquells/es a qui se vol denunciar.

Les coses no es fan així. De veritat, sent vergonya, fins i tot en pensar, que gent del meu poble haja pogut fer això. S’han de buscar sempre vies democcràtiques, que n’hi han, per a dir les coses, però mai des de l’anonimat, que no és més que un signe de covardia. La veritat és que als pobles som un poquet llenguallarga i malparlats, i se senten comentaris per bars i altres llocs públics bastant fora de lloc, però d’ahí a arribar on hem aplegat, sincerament, crec que hi ha un mar anomenat dignitat que ningú no pot creuar afonant als del costat.

La gent del poble no sé com s’ho hauran agarrat. Supose que, de casa en casa, aquests anònims i llurs comentaris pertinents, estaran fent l’agost, i mai millor dit, però pense que la millor manera de reconduir els fets és oblidar l’incident, no fer-ne cas i actuar com cal, deixant fer als qui tenen potestat, que per a això els hem donat la nostra confiança i el poder. S’ha de participar en la vida democràtica del poble, clar que sí, perquè vies hi ha, el que cal és fer-ne bon ús. La resta, per suposat que tenim dret a parlar dels càrrecs públics, que per això són públics, però mai perdre la dignitat malparlant-ne ni molt meys xafardejant amb les intimitats de les persones, cosa a la qual tothom en té dret i ningú a fer-ne un ús públic i humiliant.

sos, censura!

El dimarts 12 d’agost el ple de l’Ajuntament del meu poble estigué mogudet. Penge ací el comunicat de premsa que vaig preparar i que vaig enviar a tots els mitjans de comunicació, crec que resumeix els fets més importants. Sols, que jo sàpiga, Vilaweb ha publicat la notícia i no del tot clara. Em tem que Levante l’ha censurada. Un pardalet m’ha fet saber que aquest mitjà, quan li arriben notícies que no deixen en masa bon lloc el PSOE, la notícia és filtrada al partit, el qual es posa en contacte amb la gent del partit del poble i veuen si els convé o no publicar-la. Això sí que és fer política!

L’Ajuntament de Salem aprovà dimarts 12 d’agost els seus primers pressupostos de legislatura amb un dèficit de 111.640€, els quals han estat aprovats pels dos partits majoritaris, PSPV i PP, sense donar explicacions. En el mateix ple, amb el vot en contra del PP i del BLOC, no es va aprovar el plec de condicions per al canon de concessió de l’aigua potable perquè, segons el PP, la concessió a 25 anys els pareixia excessiva i, segons el BLOC, perquè necessitaven més temps per a estudiar-lo.
El regidor del BLOC votà en contra dels pressupostos argumentant que els considera alarmants, continuistes de la mala gestió realitzada durant l’anterior legislatura –causant del caos econòmic en què es troba el poble en l’actualitat-, la qual està essent sotmesa a fiscalització, a petició del Bloc, per la Sindicatura de Comptes. Segons el BLOC, estos pressupostos, realitzats a pic de martell per a què quadraren, estaven condicionats, per un costat, a l’aprovació, cosa que no va ser així, de l’estudi que s’ha fet del canon de concessió de l’aigua potable a una empresa, amb la qual cosa, sense estar segura, es maquillava el dèficit i, per altre costat, a un préstec de 123678’26€ per a inversions(PPOS,PAU, COPUT…), que no podria fer-se sense el permís d’Hisenda, segons la Llei Pressupostària, donat el nivell d’endeutament actual de l’Ajuntament.
A més a més el Bloc denuncia una clara voluntat de l’alcaldia i la secretaria, recolzades pels dos partits majoritaris –PSPV i PP- que ja estaven en l’anteriror corporació, de no donar comptes clars i transparents al poble. Des del 2004 el poble de Salem arrastra una llarga agonia que l’ha portat a un endeutament històric del seu Ajuntament, molt major del que s’assumix, segons el BLOC.

Què volen aquesta gent!

No puc comprendre-ho! Però com pot un Govern negar la lliure elecció d'informar-se a la gent d'un país? Ni que estiguérem en una dictadura. Açò és vergonyós. I ningú diu res, és el que més em crida l'atenció. En altres indrets aquest desficaci en seria més que suficient per a què la gent eixira al carrer i diguera la seua, i a la seua manera, o que polítics -siguen del partit que siguen, perquè supose que al mateix PP també hi haurà gent que li cau la cara de vergonya-, així com institucions, entitats cíviques, etc, diguen PROU! i que facen res.

Bé, doncs, un altre jutjat que li dóna la raó a la Generalitat i van atancar dos repetidors més. Ara serà la Costera i la Ribera les que ja no podran veure TV3. Naturalment, els jutges amb les lleis a la mà, no poden fer altra cosa més que dir que els repetidors d'ACPV són il·legals, clar que sí. Igual que és il·legal veure Canal 9 a les Illes i a Catalunya, i allí estan encantats en veure-la i a ningú se li ocorreria denunciar-la per a tancar l'emissió. Però els valencians sóm diferents, desgraciadament, però diferents, sobretot, per a fer riure el món.

A més a més la Generalitat té la poca vergonya de voler negociar les emissions de les TVs amb els altres territoris, però imposant la seua voluntat. Però de què van aquesta gent? Tot té una explicació i ben senzilla. Canal 9 els està fent guanyar elecció rere elecció, encara que segons diuen ells és una TV ben plural i democràtica, però qualevol que veja les notícies d'autobombo a favor del PP i com els trauen a la resta dels partits la misèria en què es menegen, o si voleu, les tertúlies en què sols hi apareixen gent de la seua corda, tirant-los floretes i amassacrant l'oposició, amb eixos dos exemples hi ha més que suficient per a creure's com són de misserables aquesta gent.

Esperarem que vinguen les Digitals, encara que em semble que anirem a pitjor! I pensar que gran culpa de tot açò, i de tantíssimes altres coses, la va tindre el PSOE -per això ara estan tan callats-, i aquell Ministre d'Interior "de cuyo nombre no quiero acordarme" que no va permetre que ací poguéssem veure TV3 o aquell altre Vicepreident d'origen andalús que per a la seua comunitat sí que va deixar les coses ben resoltes, però per als valencians, ni aigua.

maig del 68

Raimon actuà a la Facultat de Medicina a Madrid en commemoració d’aquella altra, mítica –diuen, i no ho pose en dubte- de fa 40 anys. Intelectuals, polítics –fins i tot ministres- i alumnat, naturalment, hi assistiren. No hi caberen, diuen les cròniques. Alguns dels actuals assistents estigueren, també, en aquell altre concert, envoltats de “grisos i socials”, cosa que li degué donar certa morbositat.

Supose que tota la gent que assistí a aquest darrer concert, gent de centre-esquerra, com mana la tradició, sobretot socialistes que pareix que són els únics que viviren amb intensitat aquella revolta de maig del 68 que, no ens decepcionem, però, supose que hi ha molta fantasia, doncs, maig del 68 és a França on veritablement pareix ser que tingué força. Ací, com tot, descafeinat. Ara, que els resultats han vingut a ser ben semblats! Tota aquella revolució per a què allí tot quede en mans de Sarkozy i ací de Camps? A ZP dixem-lo, de moment, de costat. Doncs, vaja!

He dit Camps, sí, però perquè no sé a qui anomenar d’entre els socialistes del País Valencià, ah!, perdó, vull dir socialistes valencians, que pareix ser que aqueix serà el nom que en el proper congres sociata s’hi implantarà. Una altra renúncia! I tot per a guanyar eleccions. Tot allò que no deixa, deixar-ho diu una dita popular. I els socialistes ho tenen més clar que l’aigua. Tenen la lliçó ben apresa. Totes aqueixes guerretes, que no porten a res, per als del BLOC, que igual els dóna. El pitjor de tot és que els valencians i les valencianes, eleccions rere elecions, els donem els vots, diuen que útils –els donem la raó-, però no sé per a què! Amb renúncies, amb claudicacions no anem a aconseguir res, potser guanyar eleccions, potser, però no consolidar un poble, enganyat i manipulat per interosos partidistes, fer creïble una realitat, amagada pel poder de Madrid, que ens parla d’una Espanya difrent a l’oficial, vinga del costat que vinga.

Bé, i tornant a parlar de Raimon, ninguna TV ens va ofertar la possibilitat a la gente de provincias de veure l’actuació, pareix ser que estan massa ocupades amb el Chiquiliquatre –ja sabeu allò de pa i circ-. Està clar que no li demane aquesta possibilitat a Canal 9 que ens ha alarmat a tots amb el deute –malversació de fons?- que se li ha denunciat darrerament a la premsa, i pareix ser que no sols per allò del Papa. No vull ser tan canalla i acabar d’arruinar-la o arruinar-nos. Però i la TVE o la Quatro que tan socialistes són?

Maig del 68 ja és història i em pareix molt bé que es recorde, sobretot, per allò que significà a la vella Europa. El que passa és que ens fa falta un altre maig del 68 que no pot vindre de la mà d’aquella vieja guardia roja pretoriana que ompli els partits, que no es renoven ni matant-los. Però pareix ser que la joventud no s’anima a participar en política, és a dir, allò que demanaven els del maig del 68, ara ja no interessa. Tothom està massa involucrat en aconseguir èxit professional, i econòmic, clar, ràpid i sense compliccions. Que bé que ens l’han jugada!