dissabte, 30 de maig del 2009

europees!


Cadascú fa la campanya que pot, i als meus, no els manca imaginació!

ATENCIÓ!

Açò no és cap broma, esta és una cadena real. Si has rebut este mail, has d’anar a votar el 7 de juny al BLOC-Coalició per Europa.

Has de reenviar el mail a 10 persones del teu entorn, i has de convéncer-les que vagen també a votar, i que continuen amb la cadena.

No és la típica promesa electoral que si no es compleix no passa res, no; açò va de bo, i si no vas a votar i trenques la cadena, les conseqüències seran terribles:
No tindrem Corredor Mediterrani viari i ferroviari, i no podrem afavorir el transport dels productes valencians cap a Europa.

Ningú no canviarà l’actual normativa europea en matèria urbanística i el PP i el PSOE continuaran destruint el nostre territori. Faran una Marina d’Or i una Terra Mítica al costat de cada camp de golf, i hi haurà un camp de golf en cada poble. I l’Europarlament no dirà res.

El valencià no serà llengua oficial a Europa, i només servirà per cantar Tio Canya, això sí, fora d’horari escolar, que a l’escola es parlarà en anglés i xinés mandarí.

divendres, 1 de maig del 2009

la bién pagá


Vergonya, senyors, vergonya! Diuen que digué Jaume I als seus cavallers en un momento de la nostra història, i potser que nosaltres, els valencians i les valencianes d’ avui, hàgem de repetir aquelles paraules observant la nostra realitat política.

Per un costat els del PSOE, fent-ne de les seues, una més, i en van ja tantes! Aquesta gent ho tenen molt clar, no fan res que no els siga rentable en vots. Doncs, com si res, tingueren la poca vergonya de votar el passat dilluns 27, juntament amb el PP-una altra vegada i no passa res-, contra l’adhesió de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramón LLull que proposava el grup parlamentari de Compromís(Bloc-Iniciativa).

L’Institut Ramon Llull, patrocinat pel govern d’Andorra, Catalunya, les Illes, la ciutat de l’Alguer i la xarxa Llull de ciutats valencianes com Sueca o Gandia, és l’ encarregat de portar la cultura catalana per tot el món, per a entendre’ns, com l’Instituto Cervantes per a la cultura castellana.

Aquest fet dels socialistes valencians no és gens d’extranyar, perquè és la línea que des de Lerma -primer causant de tota la malària contra el valencià i contra el País Valencià- s’hi ve desenvolupant. I tot per guanyar eleccions, perquè no els importa res més. Aquesta gent -i ho sent de veritat, amics/amigues socialistes que tantes diatribes m’heu dedicat en el meu blog- són capaços de prostituir la mare que els ha parit per aconseguir poder, cosa que demostren dia sí i dia també. Ah! I no es perdeu les declaracions d’Alarte, el primer dirigent socialista, segons el qual, va ordenar votar en contra perquè “ es un sentir mayoritario de la sociedad” Pur i dur populisme. Així, el dia menys esperat, són capaços de legalitzar la pena de mort o qualsevol altra barbaritat perquè “ es un sentir mayoritario de la sociedad”

Parlant de populisme: "A esos que querrían ponernos a nosotros con la cabeza boca abajo no vamos a darles el gusto. ¡Vamos a rematarlos! ¡Vamos a rematarlos!" Són les paraules, ni més ni menys, que, de l’alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València i president del PP provincial, el qual, no satifet amb aquestes desqualificacions continuà i qualificà de "gilipollas a esos que dicen aleshores y gairebé” Totes aquestes barbaritats, impròpies d’un personatge públic que, com a mínim, se l’ha de suposar educat i respectuós, el senyor Rus els les dedicades als mestres i professors del País Valencià arran de la massiva vaga celebrada el passat dimarts dia 28 contra la política educativa de la Generalitat Valenciana i a favor de l’ensenyament públic.

I si en voleu més, pareu el cabàs! Em referesc al cas Gürtel, la trama corrupta en què està pressumptament imputat el President la Comunitat Valenciana l’està investigant i ell, com si res, fins i tot es permet el luxe, com un monarca absolutista, d’ignorar i no contestar les preguntes dels parlamentaris valencians sobre el tema que, com digué la portaveu del grup Compromís, el President valencià ha deixat les Corts valencianes a nivell de “cloaca” i “ha aconseguit que tots ens miren i es riguen dels valencians”, cosa ben certa, no cal més que escoltar tertúlies radiofòniques o televisives, així com llegar premsa, a nivell de tota Espanya.

Què en traurem de tot aquest desficaci? Em sembla que res de res: “ Mas vale ser puta y bien pagà, que no honesta i arruinà” o alguna cosa així.

dissabte, 4 d’abril del 2009

mortificacions de setmana santa


No seré jo qui malbarate el temps escrivint cap línia amb banalitats, vulgaritats, insults i altres improperis contra el pacte PSE(PSOE) i PP al País Basc. I no ho faré per educació i respecte, així de senzill, cosa que, segons pareix, alguns/es no en saben massa, fins i tot amb càrrec públic. I si fem un mínim esforç de memòria, simplement retrocedint una pàgina en aquest blog, trobarem alguns comentaris ben substanciosos de gent addicta al dos grans partits nacionals espanyols que, a hores d’ara, és de suposar, deuen estar mortificant-se –i mai millor dit perquè acabem d’entrar en Setmana Santa- per aquest pacte que consideraran, en la intimitat, “anti natura”, com consideraren en el seu dia la moció de censura a Salem, salvant, si més no, la immensitat de distància entre un cas i l’altre, naturalment, i sense cap ànim de comparar res, sinó, més bé, des de la humilitat i la insignificança amb que s’hi presentava el cas de Salem .

No seré jo qui vulga justificar, com ho està fent tota la premsa nacional, aquest pacte que sols té com a finalitat fer-li mal al nacionalisme basc en favor del nacionalisme espanyol. Doctores tiene la iglesia, diuen els castellans, que ja s’encarregaran de fer bo el que suposadament s’hi fa amb “no massa bones intencions”. Per què no? Deuen pensar alguns, entre els quals m’incloc. Ja està bé! Tota la vida governant el PNV, com si tingueren l’exclusivitat. Un canvi d’aire i noves cares sempre va de gust. Sense anar més lluny, i per comparar-ho i apropar-ho ací, al nostre terreny, ara, que també s’hi commemora els trenta anys d’ajuntaments democràtics -3 d’abril de 1979-, s’està elogiant aquells alcaldes que porten 30 anys en el càrrec, crec que al País Valencià en són set. Sincerament, el que se’ls hauria de dir és que ja està bé, que se’n vagen a casa, que per culpa d’ells i dels seus respectius partits -PSOE i PP- la gent jove no té accés a la política, fins i tot la veuen com una cosa viciada, rància i sense futur.

No seré jo qui pense que el PSE(PSOE) i el PP ho estan fent bé a Euskadi, però vull creure’m que açò d’apartar els nacionalistes bascos del poder ho fan amb bones intencions. Igual de bones que quan a Catalunya el tripartit, per obra i gràcia d’Esquerra(ERC) li llevà el poder a la sempiterna Convergència. Clar que sí! I ara s’estan veient els resultats, i tant que s’estan veient: La dura crisi econòmica i les dificultats que experimenten les negociacions sobre el finançament autonòmic estan passant factura, perquè el PSC, malgrat tot PSOE, (i amb aquest totes les seves sucursals) ja han establert quins són els límits en la transformació de l’Estat: estat centralitzat, però “de izquierdas”, el pitjor de tot açò és que ho està pagant els d’Esquerra, i Catalunya.

No seré jo qui diga que tot açò em ve de nou. Els valencians ja sabem com se les gasten aquesta gent; és més, el País Valencià fou, en el seu dia i de les mans del PSOE, i després amb les del PP, un laboratori de proves, i com els resultats foren satisfactoris, doncs, ara, amb més càrrega de maquillatge, s’aplica a la resta de nacionalitats històriques. La finalitat està ben clara, no cal més que observar com estem ací: morts i soterrats, però, això sí, amb una llosa de marbre del car i de tant en tant venen a posar-nos floretes. I tan contents!

dilluns, 16 de febrer del 2009

no tan sols com la una, malgrat tot

Aquest article ha estat publicat a la revista Crònica: Tribuna d'opinió de la Vall d'Albaida.

LA POLÍTICA NO ESTÀ FETA PER A LA BONA GENT.

Col·lectiu del Bloc de Salem.

Un home del nostre poble ens ha fet un comentari, el qual dóna títol a aquest article, que ens ha cridat l’atenció. Malauradament, potser ser siga una opinió massa generalitzada. Tal vegada, perquè ens hem acostumat a veure tot tipus de barbaritats fetes per ambiciosos que no tenen res més en el cap que el seu propi profit. I si això ho portem al camp de la política local, doncs, pareix que s'hi reprodueix el mateix model que, segons sembla, és l’únic existent.

No han estat uns dies fàcils els que hem viscut, darrerament, el col·lectiu del Bloc de Salem i, sobretot el nostre regidor. Fou una decisió difícil de prendre -incompresa des de fora del poble-, però que calia fer-se. Sabíem que discutible, però resolérem que per damunt de les idees estan les persones, perquè la nostra preocupació són els homes i les dones que viuen a Salem, i la nostra Foia, la qual observem que va degradant-se amb el pas del temps i ningú no hi fa res, tot el contrari, aprofitar-se'n dels seus recursos naturals en benefici personal, quan tenim el deure i l'obligació de presservar-la per a totes i tots.

Llavors, què féiem? Doncs, no ho dubtàrem, pensàrem en Salem per damunt de tot. El nostre col·lectiu del Bloc ho tenia clar! Qüestionable la decisió presa? Potser, com tota decisió, però, meditada i raonada, i mai per afany de poder, com s'ha volgut vendre, cosa que la gent de Salem sap ben bé, perquè ens conèixen i saben que nosaltres no som així. Tenen tota la raó del món els qui ens han fet veure que ens hem precipitat, que li hem fet mal al partit, que no podem anar per lliure..., doncs sí, potser siga veritat, perquè un partit tan afectable com el Bloc, sobre el qual tohom té posades les garres per esquarterar-lo a la més mímima, no pot pegar massa patinades.

Nosaltres no som polítics professionals -ací, potser vinga un dels inconvenients-, però ens veiérem obligats a entrar en el joc dels partits i de la política, necessaris, clar que sí, per a què la democràcia tire endavant. No serem nosaltres qui els qüestionem. Per tant, quan decidírem presentar-nos a les eleccions, teníem clar que el Bloc era l'opció que més anava en el nostre pensament polític, a més a més, el Bloc era aquell partit jove i il·lusionant, que encara ho és, naturalment, i que l'enteníem com un ample ventall de pensaments democràtics on tothom té cabuda, perquè ens uneix la frontissa del valencianisme. Ara bé, tots els partits tenen interesos pròpis, molt lloables i legítims, si més no, però que potser entren en xoc amb els interesos dels ciutadans. Si dic açò és perquè el Bloc de Salem ens hem vists sols, molt sols, i indefensos, devant els despropòsits dels grans partits -PSOE i PP- que han posat en funcionament les seus destructives maquinàries -mitjans de comunicació inclosos-, i han intentat massacrar-nos, exterminar-nos, pel simple fet d'intentar dur endavant allò que nosaltres pensem que és el millor per al nostre poble.

Quan s’intenta ser honrat amb un mateix i tindre un comportament just, són moltes les forces centrífugues, cadascuna amb interessos propis, que van a exprimir-te fins deixar-te com un drap. I cadascuna d’aqueixes forces “dogmàtiques”, les quals es creuen en possessió de la veritat absoluta, però, la seua veritat, clar està, i ninguna més, t’acusaran, unes vegades, de manca d’ètica, quan, tothom sap que això de la rectitud i el sentit del comportament humà està mot relacionat amb els sentiments, i els deures i obligacions de cada persona. Per tant, discutible, si més no; se t’acusarà, altres vegades, de trair els teus ideals o d'haver-te venut o de ser un insensat, irresponsable o de no sé quantes ximpleries més i, quan hagen esgotat les seues neures, arribaran àdhuc, a les desqualificacions personals, fins i tot, et llançaran els seus dobermans per a què t'acaben d'arrematar, perquè amb el teu comportament humà, ple d'incerteses, deixes en evidència l'afany de poder d'aquells/es que es creuen Déu, però des de la incredulitat.

I continuarem, malgrat tot, treballant des del Bloc, acudint a manifestacions, signant comunicats i escrits d'idees progressistes, recolzant causes que creguem justes, situant-nos al costat de les minories i dels més necessitats, criticant el bipartidisme i tot el mal que dels dos grans -diguem-los PP o PSOE- estan fent-nos al País Valencià, i escoltant Lluís Llach, clar que sí, perquè, fins i tot, alguns/es ens han volgut fer malbé els nostres sentiments. I no és cap paranoia, que ens hem de fer veure, sinó una manera de ser i comportar-nos que vol posar els interesos dels homes i les dones per davant de les velles i caduques idees de dretes i esquerres.

dijous, 5 de febrer del 2009

parlament del regidor del bloc en la moció de censura


Sra Alcaldessa, veïns i veïnes, senyores i senyors.

Avui no és per a mi ni per al col·lectiu del Bloc que represente, ni un dia de joia ni de cap triomf. Perquè per damunt de tot, per a mi, estan les persones i sé que aquesta MOCIÓ DE CENSURA que he recolzat i que em dispose a justificar, estic segur que, a persones que estime, de dins i de fora de l'Ajuntament, els ha dolgut. Voldria, abans de donar compte dels motius que m'han fet arribar a este punt, demanar-los disculpes a nivell personal. Encara que, el qui ha eixit més mal parat en aquesta moció, com al llarg de tota la legislatura, he sigut jo. No guarde cap rencor de tot allò que s'ha dit de mi a nivell personal, ni de les meus actuacions com a regidor de l'Ajuntament de Salem. Si una cosa tinc que agrair als meus pares, entre moltes altres, és que sempre em van encaminar a no ser ni envejós ni rencorós.

Com a representant del Bloc a l'Ajuntament de Salem, democràticament avalat pel 21'61 per cent de l'electorat(75 vots), però especialment com a veí, vull evidenciar, ara i ací, la manca de confiança cap a un partit, el PSOE, a qui vaig donar l'alcaldia, abstenint-me en la cessió d'investidura, perquè havia sigut el partit més votat – 2 vots més que el PP-, i també, perquè ideològicament ens trobàvem, i ens trobem, més a prop. Però, les ideologies són una cosa, les persones, una altra.

El Bloc es va comprometre a acabar amb el bipartidisme que sempre ha existit al nostre Ajuntament, és a dir, amb les majories absolutes que ens han portat a la situació caòtica en què ens trobem. I ho estem complint. No es tracta de recolzar el PSOE o el PP, no es tracta de si som d'esquerres o de dretes, es tracta, per damunt de tot, de Salem, es tracta dels nostres valors, individuals i col·lectius, del nostre patrimoni, de la nostra personalitat com a poble. Es tracta del nostre projecte de futur per a Salem.

La Sra. Alcaldessa va delegar en mi la regiduria de Cultura, Festes, Tradicions i Patrimoni, que, al llarg d'aquests quasi 19 mesos de treball intens, he intentat complir el més dignament possible. M'he trobat amb obstacles i impediments per traure endavant alguns projectes que nosaltres, la gent del Bloc, creguem importants. Sí ,Sra. Alcaldessa, potser que haja actuat per lliure, com ha dit vosté, però, aqueixa actuació, pensava jo que estava justificada, perquè des d'un primer moment havia confiat en què vosté m'havia donat llibertat d'actuació. Pensava que, tant vosté com jo teníem clar el que significa fer cultura, fer país i que navegàvem en un mateix vaixell.

Sóc una persona que m'entussiasme molt en les tasques que realitze. I a l'entrar a l'Ajuntament, portava dintre del meu cor i de la meua ment, aqueixa il·lusió i aqueixes ganes de treballar que, com és de suposar, tots teníem. Crec que quasi tots ho hem demostrat al llarg d'aquest any i mig. Però, poc a poc, he constatat, amb amargor, com han anat deixant-nos de costat. Hem tingut que aguantar tot tipus de desqualificacions personals, s'ha intentat menysprear la tasca feta per mi, la qual cosa no fa més que demostrar la impotència i la falta de valors d'alguns membres de l'equip de govern(PSOE).

Sra Alcaldessa, vosté, com a persona que ha tingut la sort de poder rebre una formació acadèmica important, que gaudeix amb la lectura, el cinema, els esports i la cultura en general, deu ser sabedora de què CULTURA ÉS LLIBERTAT i, malauradament, en el món en què vivim, cuidar, potenciar i transmetre cultura costa diners. Com a regidor de Cultura vosté m'ha acusat de malgastar, i no ho puc entendre, perquè en cultura tota inversió és poca. Doncs, com deia el filòsof grec, Pitàgores, “eduqueu els xiquets i no haureu de castigar els homes”.

Totes les meues actuacions com a regidor han estat encaminades i preparades per a aconseguir uns objectius clars i concisos: Intentar abarcar totes les àrees possibles per sensibilitzar la gent del nostre poble en els diferents àmbits culturals; organitzar excursions culturals: exposició de Sorolla, museus, teatre, natura, gatronomia, patrimoni, etc Preparar exposicions de diferents típus al nostre poble; organitzar la primera setmana cultural amb conferències, presentació de llibres, tallers, teatre, cinema, etc Configurar, junt a la regidoria d'Educació i Dona l'escola de Nadal, l'escola de Pasqua, l'Escola d'Estiu, tallers d'animació a la lectura, la setmana de la dona, la mostra gastronòmica, etc I, Sra alcaldessa, vosté se n'ha adonat de què no ha tingut mai el detall de preguntar-me,
-Com ha anat l'excursió?
-O, com ha resultat la setmana cultural?

Mai, mai una paraula de suport per part de vosté, cosa que jo no li he donat importància, perquè eixa manera d'actuar seua i meua formava part de la confiança i complicitat que vosté tenia amb mi i viceversa. Fins i tot en algun Ple, quan se m'ha acusat de fer alguna festa o altres activitats,que no era del gust d'algun regidor, vosté ha recolzat la meua actuació, cosa que també li agraisc.

En relació a les festes patronals i les de la Mare de Déu a l'estiu: sempre li he presentat la programació i li he demanat l'autorització de les despeses. He intentat, en la mesura que és possible, ser auster, però, vosté com jo, sabem els diners que costen l'organització de les festes.
He buscat subvencions per abaratir costos. Hem tingut que claudicar en actes que ens haguera agradat programar i no s'han pogut fer. Malgrat tot, Sra. alcadessa, vosté m'ha posat les coses difícils: Li sembla correcta la seua actuació de cridar a la imprenta on s'estava imprimint el programa de festes, i sense consultar-me res, col·locar al costat de dos actes programats, entre parèntesi, “per confirmar”? No hagués sigut més ètic comunicar-m'ho i decidir conjuntament la sol·lució?

Si després d'estar preparant durant uns quants dies la sol·licitud de les activitats del SARC, sempre tenint present les seus puntualitzacions, les de la regidoria d'Educació i Dona, etc i per un xicotet descuit, del qual considere que tant vosté com jo tenim la mateixa responsabilitat, i després d'aguantar el bonegó, encara té la gossadia de dir-me que presente els documents, però que després vosté ja canviarà o anularà el que crega convenient.

Sra. alcaldessa, després d'haver-li demostrat el meu interés i el meu esforç en portar dígnament la regidoria de Culura, Festes, Tradicions i Patrimoni i, a més a més, ajudar-li en altres aspectes de l'Ajuntament, vosté no ha confiat en mi en propostes que considere que són, també, de la meua regiduria i a més, molt importants, com, per exemple:
-Davant la proposta d'ampliar el paratge natural protegit de l'Ombria del Benicadell, per a què incloguera la Foia de Salem, que l'anterior corporació va deixar fora per interessos urbanístics, vosté em va contestar que calia estudiar-ho, però que no es protegeria tota la Foia, sinó llocs concrets i, a hores d'ara, encara no m'ha donat cap contestació ni s'ha fet cap acció.
-Al demanar actuar per claussurar les pedreres, la seua resposta fou que no és competència de l'Ajuntament. Sé que a vosté també li preocupen o, almenys, així m'ho ha donat a entendre, però passa el temps i no s'hi fa res.
-Degut a la quantitat de responsabilitats encarregades al regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, aquest no assiteix a totes les reunions a què se'l convoca des de la Macomunitat i quan va no ens informa de res, per la qual cosa li demane permís per assistir a les reunions comarcals de l'Ombria del Benicadell, doncs considere que la Foia de Salem forma part del Patrimoni i vosté em diu que no és competència meua.
-Em preocupe de voler recuperar el nostre patrimoni hidràulic i li presente un projecte per a poder demanar una subvenció on s'incloïa la senyalització de sendes i rehabilitació de basses i sèquies, però vosté no em fa ni cas, i encara estic esperant la seua contestació. M'agradaria saber si se n'ha presentat un altre, igual o semblant, pels tècnics de la seua confiança .
-I, damunt em tira en cara que he actuat per lliure?
No li sembla la seua actuació un tant cínica i partidista?

Dit açò, m'ha cridat l'atenció que vosté, en unes declaracions a la premsa -Las provincias, dimecres 28 de gener-, parlara de “l'ànsia de poder i l'afany de protagonisme del concejal del Bloc, que ha anteposat els seus interesos als dels veïns i veïnes de Salem”.
Però què diu, Sra alcaldessa? L'única cosa que he fet ha sigut treballar, treballar i treballar. I amb una única finalitat: el meu poble.

A més a més, ¿considera vosté que tot el que a continuació vaig a enumerar no és motiu més que suficient per recolzar aquesta MOCIÓ DE CENSURA?
SI AFANY DE PODER és estar treballant a l'Ajuntament com un funcionari més, intentant fer la meua tasca de regidor i procurant ajudar en el dia a dia, cosa que, per cert, semblava molestar-los.
SI AFANY DE PODER és assistir a totes les reunions que s'han fet a València de l'ambit educatiu, que no és la meua competència, per intentar des del meu coneixement i la meua experiència com a mestre el millor per al poble.
SI AFANY DE PODER és participar en cursos de formació, tant de pressupostos com de cultura, turisme..., sense demanar mai ni un € a l'Ajuntament, assumint jo totes les despeses, quan anava a repercutir en la millora del meu Ajuntament.
SI AFANY DE PODER és fer front amb els meus propis mitjans a despeses que eren necessàries, del dia a dia, i que el Ajuntament no podia afrontar-les com és la compra de segells o material d'oficina.
SI AFANY DE PODER és voler que el poble estiga nét i ben arreglat, per a la qual cosa propose, entre altres, que l'agutzil i la brigada lleven les banderoles de festes i vosté em diu que cadascú que se les lleve.
SI AFANY DE PODER és demanar-li que els presupostos es presenten als regidors i al poble el més clars possible, com si fóra per a xiquets i que tothom ho entenga, i de manera grollera i despectiva un regidor del seu partit em contesta “tu que tens astudis no ho entens i jo que no en tinc, sí?”. A la qual intervenció vosté no va fer cap comentari.
SI AFANY DE PODER és preocupar-me, perquè vosté no ho ha fet, de què la font de l'aigua dels agricultors es canvie de lloc, perquè està en un lloc privat, invadint-se un terreny particular sense permís.
SI AFANY DE PODER és demanar-li participar en la revisió de l'IBI, com a coneixedor de les cases del meu poble, per ajudar en la tasca i vosté m'ho nega.
SI AFANY DE PODER és encarregar postals de Nadal per a què l'Ajuntament de Salem felicite dígnament al poble, ajuntaments de la Vall i institucions, i vosté per darrere telefona a la imprenta per fiscalitzar la factura, perquè no es fia. ¿Què es pensava, que les felicitacions del Bloc també les havíem incloses en la mateixa factura?
SI AFANY DE PODER és intentar en tot moment fer-la quedar bé, a vosté, personlament, perquè les seus ocupacions familiars i professionals li ho impedeixen i he hagut d'assistir en el seu nom, i molt gustosament, per cert, quan se'ns ha convidat a qualsevol acte institucional o símplement donar les gràcies per la invitació.
SI AFANY DE PODER és intentar marcar uns horaris d'atenció al públic en l'Ajuntament, per a què els administratius puguen treballar, cosa que aprovàrem en el 2007 i que vosté no ha donat l'ordre de què es complisca.
SI AFANY DE PODER és preocupar-me pels temes contra la salut pública i la joventut del meu poble, i vosté acaba diguent-me que soc un irreponsable i que no tinc cap estima pel poble, que he estigmatitzat els joves de Salem qualificant-los de porreros i drogates. I que eixe tema no era competència de l'Ajuntament.
SI AFANY DE PODER és passar-me els divuit mesos que portem en l'Ajuntament diguent-li que hem de traure un informe al poble o butlletí municipal, periòdicament, i aquesta és l'hora que encara no s'ha fet res.
SI AFANY DE PODER és proposar-li, el més d'octubre passat, que fera una assemblea al poble per informar i vosté ni em contestà, i ara, quan ja és tard, el divendres passat fa una assemblea i dóna una informació sesgada, manipulada i amb grans mancances.

Per cert, Sra. Alcaldessa, tota la informació que vosté va donar al poble, és la informació que jo li he anat fent arribar, fruit del meu treball d'investigació a l'Ajuntament, malgrat posar-me totes les trabes que ha pogut i més. Quina va ser la sorpresa quan el divendres passat vaig comprovar, no sols això, sinó que la informació que jo encara no li he passat, d'aqueixos temes, vosté, ni els va anomenar. Bé, doncs, jo li'n deixaré caure, ara, uns quants:

-No va dir res de la guarderia ni de totes les irregularitats comeses per l'anterior corporació. Vosté sap millor que ningú que ahí hi ha pressumptes indicis de malversacions de fons públics.
Per què no va dir res de la venda de la casa del metge i on han anat a parar eixos diners? Ha tingut prou temps per aclarir-ho, no?
-Va parlar de la concessió de l'aigua a una empresa privada, però no va dir que el projecte va costar més de 15.000€, cosa que tots els tècnics consultats diuen que és una barbaritat i més quan era una còpia d'altres projectes ja fets pel mateix tècnic per a altres poblacions. Qui va buscar eixe tècnic?
-Va parlar del projecte urbanístic de la zona de baixa densitat, penjant-se vosté la medalla. Però, què ha costat el projecte tècnic? Ningun regidor dels altres partits en sabem res de res i després voldria que s'aprovara en un Ple.
-¿Per què no va dir res de la petició que se li ha requerit des de la Fiscalia de Medi Ambient demanant-li omplir un qüestionari sobre les construcions il·legals que hi ha pel terme? Com és que encara no ens ha informat a la resta de regidors ni ha començat a fer-se la tasca? Com s'atrevix vosté a dir a la premsa, respecte a aquest tema -Levante 27 de gener-, que el nou govern no s'atreviran a tombar les casetes. Sra. alcaldessa, el que el nou govern municipal proposarà és que la llei es faça complir i que s'aplique per a tots igual, que és el que vosté hauria d'haver fet. ¿Sap que no denunciant-ho a la Fiscalia es cau en el delicte de prevaricació? ¿Sap vosté quan prescribixen les infracions urbanístiques?
-Respecte a la informació econòmica ens va deixar en la mel a la boca, però, ¿per què no va dir com estan les coses i que Font Salem, que tant de favoritisme se li ha fet des del nostre Ajuntament, ara es nega a pagar el que és legal i ho ha recurrit? A més de l'economia, sabem que és una empresa privada, però, per què no s'ha preocupat dels acomiadaments de gent del poble, mentre s'està fent fixa a gent de fora, és, potser, una represàlia de Font Salem devant la intenció de l'Ajuntament de voler posar les coses en ordre?
-Sra. alcaldessa, com és que en l'assemblea no va fer menció a l'auditoria que està realitzant la Sindicatura de Comptes del nostre Ajuntament? Per cert, auditoria que està fent-se a petició del Bloc i que vosté en un Ple va tindre la gossadia de tirar-me en cara de què li havia ocultat esta petició. ¿Creu que si li haguera demanat permís me l'hagués concedit? ¿Sap vosté que tot ciutadà té dret a demanar una auditoria? ¿No ha constatat vosté que per prudència, no he fet ostentació d'aquesta actuació?

Sra. alcaldessa, altres intervencions seues que considere motiu suficient per presentar-li la moció de censura fan referència a temes que, per la forma en què s'han tractat, demostren una manca d'ètica absoluta:
-No és honest, Sra. alcaldessa, demanar-li que averigüe què ha passat amb la contaminació de l'aigua de Font Salem durant aquest estiu i que prenga mesures per a què el consum humà del nostre poble no es vegés afectat i vosté em contesta tan alegrement que, si vull denunciar-ho que ho faça o el que és més greu, em pregunta: -estas loco?
-No és políticament correcte que, devant la meua petició de requerir-li fer les indagacions necessaris i que es pose en contacte amb Hidrogràfica del Xuquer per conèixer la realitat de Font Salem respecte a l'aigua, per exemple, que s'informara de:
Quants pous té? Perquè em dóna la impresió que ni l'Ajuntament ho sap!
Quanta aigua gasta i a qui la paga?
L'aigua dels naixements del poble, està reconduïda a l'empresa? A totes aquestes preguntes vosté em contesta, Font Salem és una empresa privada i no tens dret a esta informació.
-No és gens ètic reunir-se, vosté i la Sra. secretària, amb un directiu de Font Salem, vingut de Barcelona, i no avisar a ningú de l'oposició ni informar posteriorment sobre el tema. Com tampoc és raonable totes les reunions que vosté, la Sra. secretària i el Sr. regidor d'Urbanisme han tingut, tant amb promotors de Benissalem com amb els propietaris de la pedrera Elvira, i realitzar-les secretament.
-No és honrat haver passat olímpicament quan en diferents ocasions li he recordat que no havia de fer abús dels decrets d'alcaldia, ja que no tenia majoria absoluta, a la qual cosa no m'ha fet gens de cas.
-No és conseqüent contractar, secretament, els serveis del mateix arquitecte de Font Salem, i íntim amic del Sr. ex-alcalde, sense consensuar-ho amb la resta del consistori i a més a més, vanagloriar-se de què el pla Urbaístic del poble l'ha portat en primera persona.
Això no és actuar per lliure, Sra. alcaldessa?

L'assumpte que tot seguit vaig a exposar-li, Sra alcaldessa, m'és molt trist haver-lo de manifestar. És d'una baixesa impròpia d'un càrrec public com el que vosté representa. Sols per aquesta actuació seua, seria suficient com per justificar la MOCIÓ DE CENSURA.

Vosté m'ha acusat a mi de “mercenari”, com ja s'ha dit, aquesta paraula té moltes accepcions, no totes tan dolentes com l'improperi que vosté voldria dedicar-me, però, si m'ho permet, amb tot el respecte:
-No creeu vosté que ser mercenària és denunciar a un dels seus regidors i fer-lo anar a la caserna de la guàrdia civil, perquè s'havien perdut les claus de l'Arxiu en l'Ajuntament?
-Pensa que va acturar correctament quan, vosté, sabedora de què m'havien acusat de ser l'autor d'uns infames anònims en què també vosté i jo eixíem mal parats, no va ser capaç de dir-me ni una paraula de recolzament ni de suport davant de tan greu falsetat?
-I que em diu, al respecte, quan li vaig proposar de fer un comunicat al poble, explicant que ningú de l'Ajuntament havia estat implicat en el mencionat anònim i que era important desmentir que havia eixit de l'Ajuntament?
Creu que és ètica aquesta actuació seua o és que també vosté estava d'acord amb les mentides que l'anterior alcalde havia fet còrrer pel poble, anant casa per casa, com és habitual en ell? Vergonyós Sra. Alcaldesa, vergonyosa la seua conducta!

Si no tenia prou clara la moció de censura, al llarg d'aquests dies, seguint en la premsa tot el que vosté m'ha dedicat, ara, si més no, encara ho tinc més clar. Jo, per educació i respecte, no vull qualificar-la a vosté per les falses acusacions, blasfèmies, impropèris, injúries i altres nefastos desqualificatius que aquests dies vosté m'ha adreçat i que tant s'han prodigat pels mitjans de comunicació adictes al règim del PSOE, diguem-li, per exemple, Levante. Però no vull entrar a valorar ni a respondre cadascun dels insults amb que ha intentat desprestigiar la gent del Bloc de Salem, la meua actuació com a regidor i, fins i tot, la la meua manera de ser particular. La manca de respecte, la poca elegància mostrada en el pamflet repartit el divendres o en les declaracions a la premsa, demostren que aquells que així actuen sols són mereixedors de ser considerats patètics, perquè demostren la seua impotent mediocritat.

La gent que ens coneix, saben de les nostres motivacions i les nostres actituds, no fa falta aclarir res. I per als qui ens consideren els seus enemics o com diu la Sra. Espí, per als qui diuen que no som de fiar, sols dir-los que intenten superar perjudicis. Nosaltres som gent que estem i estarem sempre al costat de la gent del poble que desitge viure en UN POBLE EN PAU, PERQUÈ VOLEM UN POBLE VIU, DESENVOLUPAT, UN POBLE QUE CONVISCA DE MANERA DEMOCRÀTICA PER DAMUNT DE QUALSEVOL IDEOLOGIA.

Al poble de Salem li fa falta un canvi important, una transformació profunda, que supere definitivament els fantasmes del passat. Tota forma de cabdillisme polític deu quedar per a la història si volem superar aqueixa etapa obscura. El PSOE no ha sigut capaç de superar-se a sí mateix, de borrar i netejar la seua pròpia història, no han sabut estar a l'altura que el poble els demanava i, sobretot, que, tenint l'oportunitat d'emmendar greus errors de l'administració anterior, per cert, del mateix partit que vosté, han volgut encobrir tot allò que des d'un primer moment ens havíem proposat aclarir i traure a la llum. No han volgut que els donàrem la mà per eixir del pou tenebrós en què s'hi troben i per culpa de vostés, també el poble de Salem. Encara queda por, paraula que no hauria d'existir en una democràcia, en aquesta estimada Foia de Salem, encara queda caciquisme, encara queden certs temes tabús que hi pesen com a lloses i no ens deixen alçar el cap. Sabem que si no els afrontem, de cara, ens impedirà traure endavant qualsevol projecte present i futur.

Moltes gràcies.
Rafael Fenollar i Banyuls.
Regidor del Bloc-Verds.
Salem, dimecres 4 de febrer.

dissabte, 24 de gener del 2009

moció de censura

De vegades les persones ens veiem obligades a fer coses que són el fruit d’una llarga, profunda i dura reflexió personal o, de vegades, s’actua més inconscientment i sense mesurar les conseqüències. Però no és aquest darrer cas el que ens ha portat a actuar al nostre poble de la manera que ho hem fet. Ni molt menys. I no ha sigut una acció de la qual estem orgullosos, perquè les persones tenim -tenen- allò que es diu coret. Però la raó, pensem, ha de predominar per damunt dels sentiments, en alguns casos.

Quasi dos anys treballant pel nostre poble de la mà del PSPV no ha estat un camí planer, cosa que ja sabíem, però acceptàrem l’acord a què arribàrem. Ningú podrà dir-nos que des de la parcel·la de poder en què hem actuat -Cultura, Festes, Tradicions i Patrimoni- no hem treballat de valent. Podrà valorar-se més o ménys la nostra tasca, però la voluntad de treballar pel poble, per canviar el poble des la cultura, està ahí. I jo pense que molt possitiva.

Però no sols ens hem menejat en el camp de la nostra regidoria; quasi tots els dies el nostre regidor està a l’Ajuntament resolent o intentant resoldre, al costat de qui siga, problemes que facen la vida, el dia a dia dels salemers i salemeres, més agradable, però també amb mires de futur, cosa que fins ara no s’ha tingut massa en compte. Hem acompanyat la Sra. Alcaldessa, sempre que ens ho ha demanat, allí on ha fet falta, i més vegades que havérem volgut anar-hi, o amb la Sra. Secretària a resoldre problemes a les Conselleries o amb qualsevol regidor allí on ha sigut menester. Mai hem posat cap impediment a ningú.

Ens hem presentat com a partit polític del poble, i per tant legitimat, a la Simdicatura de Comptes per demanar ajuda devant el caos econòmic que nosaltres observàvem al nostre Ajuntament, marcat per la passivitat i descontrol que reinava. I pareix ser que s’està investigant, malgrat que ningú ens ha informat de res, alhora, però, sí que se’ns ha acusat de fer les coses d’amagat, quan el que hem fet, i de la menera que ho hem fet, és pels impediments que ens ha posat el PSPV. Altres vegades hem estat en la Fiscalia, denunciant irregularitats que clamen al cel i que per por o per deixadesa ningú està disposat a fer front, quan s’hi té l’obligació per no caure en delicte de prevaricació, però, res de res. No sabem si s’està actuant, perquè darrerament se’ns amaga tot. I quan dic tot, dic TOT!

Nosaltres li deixàrem ben clar en el discurs d’investidura a la Sra. Alcaldessa que li donàvem el nostre vot de confiança, per afinitat política, si voleu, o perquè era el partit més votat, dos vots més que el PP, i que ens tindria sempre al seu costat si nosaltres pensàvem que allò proposat era correcte per al nostre poble, però també l’advertírem de què aquella confiança no anava a ser gratuïta, perquè nosaltres tenim la nostra ideologia i la nostra manera de fer, la qual cosa sembla que ha oblidat, i que no la recolsaríem en aquelles propostes que nosaltres no veiem clares per a Salem.

I vingueren els pressupostos del 2008 i no els els aprovàrem, per continuistes, per no estar gens clars i per voler tapar tot un passat econòmic desastrós que el poble té dret a conèixer. I això no ens ho han perdonat. Com tampoc ens han perdonat que no els aprovàrem la concessió de l’aigua, de la qual nosaltres sí sóm partidaris, però volíem més temps per a estudiar el tema i no tot a presses i carreres per salvar uns presssupostos que ja naixien ofegats. No, no i no!

Des d’aquell moment han vingut per nosaltres, negant-nos l’aigua i el pa, de manera molt elegant, això sí, deixant-nos caure algunes molletes per tindre’ns callats. Ja no vull entrar en massa detalls en aquest darrer capítol, és el més desagradable de tots. Fins i tot al nostre regidor se l’ha desprestigiat, humiliat, difamat amb insults per part d’algunes persones interessades en tapar actuacions il·lícites del poble, involucrant-lo interessadament en mentides, cosa que la Sra. Alcaldessa no s’ha afanat en eixir en defensa d’un dels seus regidors, de la qual cosa té l’obligació, siga qui siga, però pareix que també ella és del mateix pensar que aquells que van casa per casa amb mentides, enganyant, en profit propi, la bona gent.

Ara ja està! El divendres a les 14h presentàvem una Moció de Censura a l’Ajuntament. El futur, Déu dirà. Els companys de camí en són altres, ni millor ni pitjors, diferents. Tots sóm gent de Salem, amb les nostres idees per millorar la vida dels veïns i veïnes. Però tot s’hi fa pel nostre poble. En el fons, sempre quedarà aquella amargoreta que et deixa el cor, perquè quan has estat al costat de les persones –Maite o Empar-, inevitablement s’hi crea un llaç afectiu difícil de desnugar.

diumenge, 30 de novembre del 2008

font de mora dimissió

Resultava difícil creure's el que estava passant. La societat civil valenciana movilitzada - per l'Educació Pública- i omplint de gom a gom els carrers del Cap i Casal. Des de la plaça de Sant Agustí fins les portes de la Genralitat, passant pels carrers Xàtiva, Colon, Govern Civil, la Pau, plaça de la Reina i de la Verge, tot un mar de gent amb pancartes, músiques, crits, pitos i ganes de dir “adéu PP”. Poques vegades hi hem vist cosa igual; em recordava aquelles altres manifestació del “no a la guerra” o aquella altra mítica del principi de la Democràcia, reclamant l'Autonomia.

Potser allò que vaig notar a faltar foren senyeres, i em preocupa. Crec que no és massa sa per al nostre poble haver abandonat, i perdut, la guerre dels símbols. La manifestació d'ahir, vegent les imatges de la premsa d'avui, que per cert han fet bons reportatges i com era d'esperar Canal 9 ens ignorà, com ignora tot allò que ens fa sentir poble, sentir país, però, qualsevol podria pensar que les fotos publicades pertanyen a qualsevol altra autonomia, però de les descafeinades, ja sabeu allò de les dues categories. Bé, ni grups polítics, que hi havia, ni ningú o com a molt, i a nivell personal, algú amb l'estrelada o algun xiquet de la mà dels pares amb la coronada, i poca cosa més.

Després de l'èxit d'ahir, què? Esperem que pares/mares -crec que ahir hi eren majoritaris-, alumnat -hi faltaven els de Secundària i Batxillerat, que, i perdoneu, com ahir no perdieu classes, doncs no hi acudireu-, professorat i tota la comunitat escolar continuem treballant i exigint per l'Escola Pública. S'ha guanyat una batalleta, però no la guerra. Ara vindran els de sempre a maltractarnos, fent veure a la societat que som dolents i aprofitosos. Ja han començat, no teniu més que veure els mitjans afins al PP, que manipulen diguent que ahir pels carrers per on passà la manifestació les botigues perderen diners en èpoques tan sensibles per la crisi. I precisament és, també, el que resssaltà ahir Canal 9 en els escassos segons que dedicà a la manifestació. I si en voleu més, hores abans de la manifestació, el Conseller d'Educació decidia augmentar els sous als equips directius dels centres de Sacundària i Primària. Sense comentaris.

Vull acabar aquest post amb un paràgraf extret de El País d'avui i signat per l'Adolf Beltran:

La holgura con que los populares se han instalado en la Generalitat les conduce, de forma alarmante, a pasarse de rosca en cuanto se presenta la menor oportunidad, les lleva a imaginar que la mayoría absoluta justifica el poder absoluto. Su arrogancia los empuja, en nombre de la legitimidad conseguida en la urnas, a convertir en "nadies", que diría Eduardo Galeano, a los ciudadanos concretos con aspiraciones y opiniones que difieren de las suyas. Puede caracterizarse esa deriva, sin duda, de sectarismo. Y el caso es que los dirigentes del PP no han sido elegidos para que impongan su voluntad o su capricho sino para que gestionen y gobiernen con honestidad, haciendo del mal menor la norma suprema de la prudencia, como les recomendaría Maquiavelo. La enorme manifestación de ayer confirma que, por ahora, un gobierno democrático no puede permitirse faltar al respeto a la gente sin que se deriven consecuencias.