l’empresariat valencià i el nacionalisme

M’ha semblat tan interessat l’article del sempre admirat i molt rspectable Francesc de Paula i Burguera que, tot seguit, el penge per a reflexió de la gent a qui puga interessar. Resulta que en el seu dia, també vaig llegar l’article del Mundo a què hi fa referència Burguera, l’autor del qual no tin el plaer de conèixer de res, i em va deixar sorprés, preocupat, com sempre que llig alguna cosa relacionada amb el feble nacionalisme valencià. Que uns ho vegem tan clar i que altres…

En les pàgìnes dedicades al País Valencià del diari El Mundo, el columnista i president del Consell Editoral de l´edició valenciana, Benigno Camañas, i sota el títul «¿Dónde está la burguesía ilustrada valenciana?», publicava un article el passat día 19 en el que deia coses com aquestes: «Junto a la crisis econòmica y política, algunos suman la social y se preguntan dónde está esa burguesía ilustrada que históricamente se ha movilizado, en momentos difíciles, para pulsar iniciativas económicas o culturales que dinamizaran la sociedad». I afegía: «Muchos de los prohombres que desde la transición se preocuparon por proyectos colectivos, como un retorno social, perdieron su dinero y en ocasiones hasta su credibilidad personal. Se les catalogó de ´blaveros´ o ´catalanistas´, de izquierdas o de derechas, o se les acusó de buscar su enriquecimiento y prestigio personal… ¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana?».
L´empresari Federico Félix, president de la Fundació Pro Ave, ha estat entrevistat aquests dies per Amparo Tórtola, també per al diari El Mundo. I ha declarat que condemna l´actitud victimista del PP; es queixa de que els valencians no hem estat ben tractats; que les fusions de CAM i Bancaixa ha estat allò més greu que ha passat durant els darrers anys, perque el Banc d´Espanya s´ha atrevit a fer ací allò que en altres comunitats, com Galicia, no s´ha atrevit, i no ha hagut força empresarial ni política per plantar-li cara; al citat empresari li sembla un error la estratègia del PP de culpar de tots els mals dels valencians al govern de Madrid… I fa la seguënt proposta: «Creo que un partido nacionalista moderado no sería malo para los intereses valencianos. A los vascos y a los catalanes no les va nada mal, ¿no?. En una autonomía con opciones nacionalistas implantadas no hubiera sucedido lo que ha ocurrido aquí con Bancaja y la CAM». I quí hauría de fundar, entre els valencians, aqueix partit nacionalista de l´estil dels que tenen els bascos i els catalans o gallegs? Perque al Pais Basc, a Catalunya o a Galicia, els partits nacionalistes no han nascut per una conveniència dels empresaris. Han nascut per la voluntat sobirana dels ciutadans d´un pais, dels ciutadans que se senten membres d´un poble: del poble català, del poble basc o del poble galleg. I que volen el seu autogovern sense interferències de cap mena. Estem els valencians a nivell de bascos, gallegs o catalans a l´hora de sentir-nos com a poble, com a país, com a nació?
Diu l´empresari Federico Félix que en una autonomia amb opcions nacionalistes implantades no hauría passat el que ha passat ací amb Bancaja i la CAM. Ni altres moltes coses! Per què els empresaris valencians no s´han pantejat donar suport a opcions nacionalistes i han preferit deixar-se en mans d´aquesta dreta valenciana, la més coenta i amb més poc trellat de totes les dretes que en el món son? D´aqueixa dreta que, segons Federico Félix, comet un error quan monta una estratègia de culpar de tots els mals del País Valencià al govern de Madrid?
Benigno Camañas es pregunta al final del seu article: «¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana, que genere una respuesta única y movilice la opinión pública?». Camañas apunta la possibiltat d´accions col•lectives que solament poden venir del món empresarial; reforçar grups de pressió com AVE; la creació d´un partit nacionalista moderat, capaç de negociar amb la dreta i l´esquerra… No res! Les eleccions s´acosten. I la dreta del PP no està per a romanços. Acaba de crear una comissió per a influir en jutges i fiscals davant les denúncies del PSPV o dels requeriments de la trama Gürtel. El pesident Camps vol tornar a ser elegit president de la Generalitat una altra legislatura. I no voldría que una sentència judicial ho impedira. Aquesta burgesía pepera que ens governa no es xucla el dit. L´altra, la més escasa, la il•lustrada, tret d´excepcions, o no ix de casa o està, encara, en escola.

els diners a l'ajuntament

M'he trobat amb aquest informe i vull deixar-hi constància. Perquè a l'Ajuntament de Salem, durant tota esta legislatura, s'està treballant de valent i, no obstant la crisi, aconseguim no eixir en les llistes negres, malgrat la situació calamitosa amb què ens trobàrem quan vam estrar a l'Ajuntament.



L'Informe de Fiscalització de Comptes de 2008 de les entitats municipals i comarcals elaborat pel Síndic de Comptes recull diverses referències 'negatives' a municipis de la comarca i a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. De les dades destaquen els dèficits pressupostaris dels ajuntamentd d'Albaida (amb un romanent negatiu de tresoreria de -8.333.198) i d'Ontinyent (-2.797.853 euros), i de la Mancomunitat (-1.780.088 euros).
Altres ajuntaments amb romanent negatiu són Castello de Rugat (-679.177 euros), l’Olleria (-496. 403 euros), Montaverner (-272.013 euros), i Atzeneta d’Albaida (-32.963 euros).
L'informe també es referix als consistoris que presenten un pressupost ! ajustat amb xifres negatives: Albaida (-3.759.790 euros), Ontinyent (-1.430.842 euros), la Pobla del Duc (-397.659 euros), Montaverner (-338.691 euros), Castelló de Rugat (-272.616 euros), Guadasséquies (-194.464 euros), Atzeneta d’Albaida (-95.845 euros), Rugat (-59.941 euros), Otos (-25.393 euros) i Terrateig (-15.240 euros). El resultat que presenta la Mancomunitat és de -117.462 euros.
En un altre apartat es recullen les entitats locals i ens depenents que presenten incidències en les comprovacions comptables: Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d'Albaida, Bellús, Benissuera, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Guadasséquies, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc, Rugat, Sant Pere i Terrateig. També la Mancomunitat.
L'annex 2.8 refereix les societats mercantils públiques amb pèrdues en l'exercici 2008: Societat Gestió P&uacut! e;blica d'Albaida SL (-12.664 euros).
Una vegada conegut l'informe, el PSOE d’Ontinyent s'ha afanyat a dir que l’informe “posa en evidència les limitacions de Lina Insa i Filiberto Tortosa” com a dirigents polítics del PP de l’Ajuntament d’Ontinyent i de la Mancomunitat, respectivament.

adéu i gràcies

El nostre regidor, Rafa Fenollar, deixa el seu càrrec a l'ajuntament de Salem. Un fatal accident -ictus cerebral- ha obliagat al regidor del BLOC a abandonar la seua tasca al Consistori Municipal. Ha aprofitat les festes patronals per acomiadar-se de la gent. Ha sigut emocionant veure com en el passacarrer del dia el Miracle de Sant Miquel, que representa l'ajuntament, els xiquets i les xiquetes del poble se li acostaven per saludar-lo, perquè Rafa -no oblidem que és mestre- ha sigut el regidor que amb els més menuts ha fet una gran quantitat d'activitats infantils. Però la gent major també se li acostava, emocionada, a desitar-li salut i ànims.
Deixem ací l'escrit que Rafa publicava al llibre de festes i amb què s'acomiadava:

Deia l’escriptor mallorqui Blai Bonet(Santanyí 1926-1997) que allò important no són les coses, sinó el camí que mena cap a les coses. Camins no sempre fàcils per on transitar, amb més d’un entrebanc que ens fa entropessar, però que amb constància i esforç hem de ser capaços d’anar superant per arribar, si més no, a una cruïlla de camins per començar-ne un altre de nou.
Vaig tindre el plaer d’encetar un nou camí en la meua vida, la tasca a l’ajuntament de Salem, ara fa quasi quatre anys. Me’n vaig adonar de la seua dificultat d’immediat, però no per això havíem de tancar veles i ací pau i allà glòria. No. Calia posar-se a la feina, perquè teníem un compromís amb el nostre poble. Ha estat un camí difícil, la feina era molta, delicada i complicada, les mans poques. Alegries quasi que cap, els disgustos dia sí i dia també. Però no per això havíem d’escórrer el bulto. Han estat moltes les actuacions, fruit d’un gran treball i esforç, primer amb Maite i ara amb Fernando, actuacions no sempre compreses, amb decisions difícils de prendre però que sempre han tingut darrere un únic objectiu: Salem i la seua gent o el que és el mateix: millorar la qualitat de vida del nostre poble, però dins d’un ordre. El pitjor de tot potser hagen estat les calúmnies que hem hagut de suportar, involucrats sense saber-nos-en de res, contra les quals difícilment es pot u defendre.
Eixe camí de la política municipal fa un any es va veure truncat per un circumstancial accident personal que m’ha apartat del poble més temps del que en principi esperàvem. Encara que no hem descuidat les nostres tasques a l’ajuntament i hem estat ahí, fent camí, perquè tenim unes obligacions, un compromís amb el poble. Però, pensem que el millor per al nostre poble és que hi haja una representació més directa al consistori, amb una veu més present, i és per això que em veig obligat a dimitir de la meua acta com a regidor i ara, amb la tardor, una altra persona s’encarregarà de continuar el camí, fent el treball encetat.
He estat molt agust treballant pel poble des de la política municipal de la mateixa manera que des d’altres àmbits; estic satisfet de tot el que hem fet, però que no ha estat suficient. Moltes coses s’han quedat en el tinter. D’ara en davant Déu dirà, perquè el camí continua i no sabem on ens aturarà.
Gràcies per la vostra comprensió i la vostra estima. De tot cor us desitge que sigueu molt feliços. Bones festes!

Rafael Fenollar i Banyuls.
1r Tinyent d’Alcalde
Regidor de cultura i festes.

un altre cop mortal

Avui ens hem despertat amb un ensurt que ens ha deixat anorreats. Ho temíem, sobretot després del que feu la CAM dies enrere, però ningú no volia acabar de creure's el que finalment ha resultat ser el cop mortal més gran al País Valencià des d'aquells temps tan llunyans ja de l'estatutet d'autonia valencià, a principi dels vuitanta. Si en aquell moment fou un cop polític ara ha estat l'econòmic i punt final.
He estat fullejant la premsa i, en general, tothom coincideix en què és el pitjor que li podia passar a l'economia valenciana, perquè a partir d'ara, diguen el que diguen i intentaran fger-nos veure tot el contrari, especialment Canal 9, estarem submisos a les decisions de Madrid que, malgat autopistes i AVEs i tot el que vulguen, sempre estarà massa lluny per a entendre els valencians o aquests pobles de “provincias” que ens diuen.
Hem legit veritats com a punys que ens han de fer reflexionar; deixe ací alguns comentaris extrets de Vilaweb i del Levante:

“els diners actuals de desenes de milers de valencians i el passat, la memòria econòmica de Bancaixa i de les caixes centenàries que la precediren, se'n va a Madrid per la via d'aquesta fusió i això ho saben tots. Després de tanta història i resulta que només la molt sensata i xicoteta Caixa Ontinyent queda com l'única entitat veritablement valenciana. Que dure o això serà finalment un desert. Amb la decisió d'ahir diuen els experts que 125.000 milions d'euros en dipòsits queden sota l'òrbita de Caja Madrid. Sumeu-li els 25.000 de la CAM i el valor en números del despropòsit espanta”.

“La CAM i Bancaixa, i els poders polítics que les regeixen, han estat incapaços durant mesos d'articular un projecte comú que hauria tingut molta lògica. I ara, la mateixa setmana que els uns i els altres, amenaçada del tot l'economia exportadora valenciana, demanaven al govern espanyol que aposte amb claredat per l'arc mediterrani, es consuma la desaparició en la pràctica del principal instrument financer valencià. Els empresaris se'n queixaven ahir amargament però els polítics del PP i del PSOE hi coincidien acceptar feliços els uns i resignats semblaven els altres. No volieu ofrenar noves glòries a Espanya? Teniu noves glòries a Espanya. Tot el poder a Madrid i la broma del 'poder valencià' oberta en carn viva”.

“ servint en safata una maniobra a Madrid que, a més, deixa La Caixa amb el cul a l'aire. Caja Madrid li passa al davant als senyors de les torres negres, precisament robant-li València a uns catalans que de tanta por com han arribat a interioritzar no arriben a veure ni les coses més òbvies. No deixa de ser significatiu que cap caixa catalana haja intentat consolidar una fusió amb València. I de la separació de catalans i valencians qui se n'ha aprofitat sempre i se n'aprofita una vegada i una altra no és la pressumpta nació comuna espanyola sinó el forat negre que coneguem com a Madrid”.

“Desde que el pasado mes de enero Rodrigo Rato llegara a la presidencia de Caja Madrid era conocido que esta entidad, bajo su liderazgo, haría un movimiento de altura. Unos meses después se produjo la reunión entre el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y el líder del PP, Mariano Rajoy, en la que se acordó la reestructuración del sistema financiero y donde se dio vía libre a una gran caja en el ámbito de poder del PP -que, dicen, se compensará en breve con otra en el de los socialistas, probablemente con Andalucía como protagonista-. Ambos factores combinados con la enorme ascendencia de Rato en el PP y la debilidad absoluta del Consell de Francisco Camps por el caso Gürtel, fueron demoledores”.

“la fusión entre Bancaja y Caja Madrid completa la desvalencianización del entramado financiero de la Comunitat Valenciana que inició la CAM. Y esto, a su vez, resta poder a un hipotético polo valenciano que rivalice en España de forma independiente con el catalán y el madrileño. Ésta es la lectura que ayer hicieron los sindicatos valencianos del pacto”
“la C. Valenciana queda huérfana de un instrumento financiero potente y valenciano que posibilite el desarrollo de nuestra comunidad". Molina, secretario general de CC OO, culpó de esta situación "a los partidos que han gobernado la Generalitat" y que "han jaleado la consolidación de dos bandos enfrentados en Bancaja y la CAM”.

“UGT, Conrado Hernández, hubiera preferido "fusiones distintas" para la CAM y para Bancaja. "Probablemente, hubiera sido mejor una gran caja con capital valenciano en nuestra comunidad", añade, porque ahora "el órgano neurálgico de decisión se aparta de nuestra comunidad". Una medida que "perjudica" la cohesión territorial y la posibilidad de construir una autonomía fuerte.

Els valencians i les valencianes continuarem callats, com hem fet sempre davant de tots els cops mortals que al llarg de la història del nostre poble han anat donant-nos. Però això no s'ensenya a les escoles, que ja ho han deixat ben clar, ni els mitjans de comunicació ens informen com cal, perquè els tenen tots comprats i manipulats, i quan més ignorants més feliços.

He volgut il·lustrar aquest post amb el magnífic dibuix que Manuel Boix feu per a un disc d'Al Tall, allà pels anys setanta, on de manera simbòlica una mà opresora impedeix alçar el vol a la llibertat d'un poble.

salem també ha signat

LA RECOLLIDA DE SIGNATURES PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ, EN EL SEU TRAM FINAL

JOSEP GUARDIOLA SERÀ L’ÚLTIM SIGNANT

Josep Guardiola donarà el seu suport a la campanya de recollida de firmes Televisió sense fronteres, que té per objectiu legalitzar les emissions de TV3 al País Valencià. La firma de l'entrenador del FC Barcelona serà l'última, ja que aquesta iniciativa popular (ILP) ja ha aconseguit reunir el mig milió de firmes necessàries. Segons ha informat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ja compten amb 550.000 firmes, una xifra que consideren suficient per passar la barrera del procés de validació.

Aquest divendres, doncs, es tancarà la campanya. I per aquest motiu ACPV ha demanat un últim esforç als seus col·laboradors i a totes aquelles persones que creuen que des del País valencià s'ha de poder veure els canals de la televisió pública catalana TV3 que firmin el manifest abans que acabi la setmana. De moment, però, els organitzadors ha qualifiquen la campanya d'un “gran èxit de participació”.

La campanya ha comptat amb un important suport de nombroses persones individuals, associacions, sindicats i partits, i també de personalitats diverses dels àmbits de la cultura, la política o l’esport

III setmana cultural

Un any més la regidoria de Cultura ha preparat la Setmana Cultural que se centra, sobretot, el 23 d'abril en la festa del Dia del Llibre i el 25 d'abril, en el
Dia de les Llibertats Nacionals del Poble Valencià. Si alguna cosa cal destacar enguany és l'àmplia participació de veïns i veïnes de Salem. N'estem satisfets; l'esforç s'ha vist recompensat. Molt agraïts. I ara pengem el fullet amb la programació que es repartí per les cases del poble.





III SETMANA CULTURAL EN COMMEMORACIÓ DEL 23 D'ABRIL, DIA DEL LLIBRE, I DEL 25 D'ABRIL, DIA DE LES LLIBERTATS DEL POBLE VALENCIÀ.

El 23 d'abril, tradicional dia de Sant Jordi, tan arrelat en la nostra cultura i història -gràcies a la intervenció de Sant Jordi, diuen les llegendes, que Jaume I conquistà València i més tard Alcoi fou incorporada al Regne de València-, en l'actualitat i des de l'any 1995 ha passat a ser Dia Mundial del Llibre gràcies a la UNESCO. Pensem que una bona evolució doncs, perquè si Sant Jordi representà, en el seu moment, la força divina militar que feu guanyar terres i bens als antics monarques de la Corona d'Aragó, avui en dia representa la força de la cultura que mitjançant els llibres ens fa créixer interiorment i ser més lliures i més cults, alhora que més tolerants i respectuosos amb el món que ens envolta.

Però, per què el 23 d'abril i no un altre dia? Doncs corria l'any 1926 quan un editor i escriptor valencià, Vicent Clavel Andrés, establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes(1547-1616). La data proposada fou el 7 d'octubre i el Govern Espanyol presidit per Miguel Primo de Ribera la va acceptar. Aleshores fou el rei Alfons XIII qui va signar el Reial Decret, quedant instituïda la Fiesta del Libro Español. Poc després, el 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. I casualitats de la vida, un 23 d'abril del calendari julià, que no gregorià i actual, va morir William ShaKespeare(1564-1616), el més gran escriptor en llengua anglesa. I altra casualitat, si més no, el 23 d'abril de 1981 moria un dels escriptors més importants en llengua catalana Josep Pla (1897-1981). Tres motius més que suficients per commemorar el Dia 23 d'abril com el dia Mundial del Llibre.

Modestament, nosaltres ací a Salem també volem formar part d'aqueixa gran família que creu en els llibres com a eines de cultura i educació, instruments imprescindibles per conformar un món millor, i és per això que cada any celebrem la Setmana Cultural al voltant del 23 d'abril. Però la cultura implica reivindicació i per tant sempre incloem i commemorem en aquesta Setmana una altra efemèride inoblidable i de trista memòria per als valencians i valencianes; ja sabeu allò de “Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, dita popular que ens recorda la Batalla d'Almansa, la pèrdua dels Furs i l'extermini d'un poble, el Regne de València: 25 d'abril, Dia de les Llibertats Nacionals del Poble Valencià -avui en dia declarat Dia de les Corts Valencianes- Hem de recuperar la memòria històrica doncs, qui perd els orígens perd la identitat.

I ja sabeu, una bona excusa per dir-li a aquella persona que estimes -marit, muller, amic, amiga, pare, mare, etc- “gràcies” amb el millor regal: un llibre i una rosa.




PROGRAMACIÓ DE LA III SETMANA CULTURAL- 2010.

Dimarts 20 d’abril
Excursió a Gandia per a les dones de Salem, visita al Cdt de l’Alqueria del Duc.

Eixida a les 10:30 hores des de l’Era.
11:00 a 13:30 hores.- Visita port i Platja de Gandia
13:30 hores.- Visita al Cdt de l’Alqueria del Duc
14:00 hores.- Dinar al Cdt de l’Alqueria del Duc
17:30 hores.- Tornada a casa


Dimecres 21 d’abril
15:00 hores.-Taller “Som diferents” presentat per Francés i Mora, Almudena
Lloc: Plaça del rei en Jaume I.
19:00 hores.- Inauguració de l’exposició: Poesia visual “Homenatge a Joan Brossa”
A càrrec de Pedro Avilés Rosique
Lloc: Aules polivalents
Estarà oberta fins al 25 d’abril en horari de vesprada.


Dijous 22 d’abril
18:00 hores.- Contacontes “Musiqueries” presentat per Dani Miquel
Lloc: Escoleta Pau i Micalet.


Divendres 23 d'abril “Dia del Llibre”

20:00 hores.- Inauguració del Centre Cultural Tirant lo Blanc i presentació del llibre Lennon i
Annna a càrrec de l'escriptor Vicent Borràs.
Al finalitzar hi haurà un vi d’honor per als tots els assistents.



Dissabte 24 d’abril
11:00hores.- Taller dedicat als xiquets i xiquetes: “Juguem a ser pintors abstractes”. Lloc: Plaça del rei en Jaume I.
19:30hores.- Cinema per a tots els públics a l’Auditori: Avatar.


Diumenge 25 d’abril “Dia de les Llibertats del Poble Valencià”

19:00 hores.- Teatre d’adults a càrrec del grup Auca 21 que posaran en escena el muntatge:
“Parelles de fet, de fet parelles”.


Dissabte 1 de maig “ Obrim les portes de la Vall 2010”

Ruta per la Foia de Salem. Visita guiada a l’Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, després anirem a visitar la Font d’Elca, la zona recreativa, la bassa d’Elca, la Font del Cantal i el Molí Salem, entre altres.

Finalitzada la visita guiada hi haurà un refrigeri per a tos els assistents a la Plaça Rei en Jaume I.
Cal dur calçat adequat i roba còmoda per a caminar.


AJUNTAMENT DE SALEM.
Regiduria de Cultura, Festes, Tradicions i Patrimoni.

transparència i pluralitat a canal 9

Ens solidaritzem amb aquesta nova plataforma i amb el seu propòsit.

Fa poc més de vint anys deixàrem de ser invisibles. Com un encanteri, al nostre país es posaven les primeres pedres d'un projecte ilolusionant anomenat Ràdio Televisió Valenciana, la llum al final del túnel. Perquè després d'una llarga travessia, els valencians i valencianes disposaríem d'uns mitjans de comunicació propis i públics, unes noves eines capaces de cohesionar la nostra societat, de contar-nos allò que ens era més pròxim, de parlar-nos en la nostra llengua, i de situar-nos, en definitiva, un poc més a prop de la normalitat com a poble. Un punt de trobada per a tots nosaltres. Una casa on veure'ns les cares.

Vint anys i mig després, però, aquella casa, carregada de futur, ha caigut en desgràcia. I ho ha fet en un procés de degradació, escletxes i pilars inestables, que va començar quasi des del primer minut d'emissió, i que s'ha accelerat els últims anys fins a un punt insuportable de manipulació i obscurantisme. Nosaltres, el valencians i valencianes que hem crescut veient la progressiva distància entre el relat que se'ns hi contava i la veritat del carrer, ja no ens hi reconeixem, i per això ens hem anat allunyant cada vegada més d'ella, sovint impotents, més vegades indignats, en alguna ocasió, fins i tot, avergonyits. Perquè Ràdio Televisió Valenciana, lluny de convertir-se en la casa comuna que ens prometeren, ha esdevingut la finca particular d'uns pocs, una festa privada a costa dels nostres impostos.

És per això que arribats a este punt bona part de la societat civil valenciana ha decidit plantar-se i no fer més passos enrere. Recuperar la llum, demanar respecte. Perquè assenyalar la presència de ruïnes és només el primer pas per agafar pales i graneres, posar-se mans a l'obra i tornar a construir.

Construir una casa acollidora i plural, on totes les idees siguen escoltades, respectades i tingudes en compte, les majoritàries i les minoritàries, les còmodes i les incòmodes, les diferents, les iguals. On els informatius i els debats siguen dignes del seu nom, un espai obert a la reflexió que possibilite la discrepància, una finestra a una realitat social rica i variada. Ser visibles i trobar-nos allí tots.

Construir, reparar, ordenar amb les nostres mans... Una casa transparent, amb professionals independents i respectats, amb condicions laborals dignes, amb contractacions clares i netes, i amb igualtat d'oportunitats i drets. En definitiva, una casa justa, on la por estiga desterrada, i el criteri professional predomine sobre consideracions partidistes i personals.

I sobretot, una casa valenciana: una casa on la nostra llengua es parle i dignifique, amb una medulola espinal constituïda per professionals de la terra, on sentir músics valencians i en valencià, on admirar les nostres actrius, creadors i científics, escriptores, periodistes, treballadors, autònoms i empresàries que viuen entre nosaltres, que som nosaltres.

Sí, amics, hem decidit plantar-nos i posar-nos a treballar per reconstruir el que gent sense escrúpols ha deixat que s'enfonse. Ho fem perquè és de llei, perquè és de justícia, i sobretot, perquè Ràdio Televisió Valenciana, Canal 9 ha de ser la nostra casa, la de tots.

A primavera del 2010,

Plataforma Cívica per la Transparència i Pluralitat a Canal 9