dijous, 3 de març del 2011
biblioteca pública municipal enric valor
El proppassat 24 de febrer el Bloc de Salem proposava en el Ple ordinari de l'Ajuntament que la recentment renovada Biblioteca Municipal dugués el nom d'ENRIC VALOR. La moció fou aprovada per la totalitat dels seus set components(3PP, 3PSOE i 1Bloc).
El regidor del Bloc va argumentar que Enric Valor fou un dels novel·listes valencians més importants del segle XX i que la seua tasca com a gramàtic, juntament amb Manuel Sánchis Guarner i Carles Salvador, contribuí de manera decisiva i contundent a normativitzar el valencià. A més a més, enguany, ha estat declarat per L'Acadèmia Valenciana de la Llengua Any Enric Valor.I totes les Trobades d'Escola en Valencià, que a partir de la primavera ompliran els nostres pobles de xiquets/xiquetes i pares/mares a favor del valencià, li seran dedicades i retran homenatge.
Pensem que este fet és una manera de popularitzar, de fer arribar al poble, de donar a conèixer els nostres imtel·lectuals, artistes i gent del món de la cultura en general. Perquè són esta gent la que ens fa sentir-nos orgullosos de la llengua que parlem, la cultura a què pertanyem i, en definitiva, més sensibles davant del món que ens envolta.
Creguem, sincerament, que tots els pobles haurien d'imitar esta postura de l'Ajuntament de Salem. El que ja no sé és si esta captinença pot eixir d'altra formació política que no siga el Bloc.
dissabte, 19 de febrer del 2011
sí a la tv3 i a la llibertat d'expresió
No ens sembla normal esta persecució a la tv3 per part de la Generalitat Valenciana. Fins i tot hem de dir que ens fa vergonya perquè ens recorda temps passats i pensàvem que quasi oblidats, però actuacions com estes ens fan veure una realitat que no ens agrada ni ens pareix pròpia d'un país democràtic.
Que s'hi vol aconseguir amb esta actuació que no és altra cosa que censura? Potser el Sr. Camps vulga així acallar una tv que diu coses sobre el Gurtel diferents a Canal 9 i a toes les altres cadenes que el Sr. González Pons ens imposà per obra i gràcia de la sua voluntat.
No senyors, així no s'actua, perquè som milers de valencians i valencianes els qui volem veure tv3, i vostés no són els amos, més bé caciques, d'esta "comunitat" que vol viure en valencià.
dijous, 10 de febrer del 2011
meninfotisme
He trobat aquest article i com m'agrada molt, doncs ací el deixe per a gudi de tothom.-
Radiografía del ´meninfotisme´
Vigencia del "Levante feliz". Un paisaje "albuferenc" de Sorolla y la exuberancia agrícola descrita por Blasco Ibáñez; así es el "Levante feliz". Una sociedad anestesiada y sin conciencia por su lengua, el urbanismo salvaje, la corrupción o las desigualdades sociales; así se manifiesta el "meninfotisme valencià". Son dos caras de un mito cuya vigencia analizan profesores y escritores en el último número de la revista "Eines", presentado ayer en Valencia.
PACO CERDÀ .Dijo Fuster: "El País Valencià serà d'esquerres o no serà". Tras constatarse el doble fracaso, el axioma ha mutado en otro más realista: "La población de nuestro territorio ha interiorizado que la Valencia moderna, el Levante feliz, será de derechas o no será". El copyright de la frase es del escritor y profesor Josep Izquierdo. "Ni las numerosas evidencias cotidianas de manipulación informativa, derroche económico, fomento de la desigualdad social, prevaricación, corrupción, y de financiación irregular del partido y de las campañas electorales -recalca-, parece que hagan cambiar el voto de los valencianos".
¿Por qué Porque "los valencianos saben arruinarse a sí y a sus cosas primorosamente", hubiera repetido ahora, como hace tres siglos, el ilustrado Juan Antonio Mayans. Otros lo achacarán al socorrido meninfotisme valenciano. Pero el periodista y escritor Xavier Aliaga alerta sobre esa tentación de asociar el inmovilismo al pasotismo. "Podríamos pensar -explica- que un individuo de la tribu 'a mi me la bufa tot' (en adelante, AMLBT) es un abstencionista en potencia. Pero las cosas no funcionan así. Los AMLBT no son individuos sin conexión con la realidad, rebaño electoral fácil de manipular. Tienen intereses anclados en las fiestas y tradiciones, el patriotismo futbolero y, hace falta no olvidarlo, el mantenimiento del statu quo económico y social, la lucha por la supervivencia aposentada sobre códigos de comportamiento opacos. Tienen intereses y apoyan políticamente a quien piensan que los defiende. La acusación del fenómeno como meninfotisme se queda desdibujada y desligada de otros ámbitos territoriales donde se producen comportamientos asimilables. (...) Porque el meninfotisme es el pórtico de marcos mucho más destructivos que la simple pulsión lúdica y la indiferencia respecto a la esfera pública", sostiene Aliaga.
Izquierdo da su propia respuesta: "El PP ha hecho lo que nadie esperaba: ha creado comunitat. Tal vez no es la que nos gustaría, o la mejor, pero las comunidades son así: predomina el patronazgo por razones económicas o de carisma por encima del mérito, el contacto personal por encima de la burocracia, la justicia comunal por encima de la separación de poderes, la fuerza de la mayoría sobre el derecho de las minorías. Son conservadoras, tradicionalistas y están obsesionadas por el control interno y externo".
Un tópico del siglo XIX
Mientras, todos los miembros de esa comunitat andan buscando ese arcádico Levante feliz. ¿Cuándo nace el tópico Según detalla Áurea Ortiz, profesora de Historia del Arte de la Universitat de València, "la expresión Levante feliz se populariza en la prensa madrileña en los años 30 del siglo pasado, pero recoge un concepto que aparece en Valencia desde la segunda mitad del siglo XIX", cuando empieza la transformación burguesa, industrial y urbana de la Comunitat Valenciana.
"Una de las bases del mito del Levante feliz surgió de la idealización de la huerta, origen de la riqueza y el desarrollo económico, que acabó convertida en el imaginario colectivo en un paraíso de paisajes incomparables y gentes felices que habitaban una sociedad armónica y sin conflictos, cohesionada por el respeto a los valores tradicionales: la familia, la religión, la propiedad de la tierra, esas cosas". De acuerdo con la imagen proyectada al exterior, "aquí sólo se cantaba, se bailaba y se comía paella (...) Era un folclorismo de postal y souvenir", anota la historiadora.
El hecho puede provocar risa. Y sin embargo, recalca Áurea Ortiz, "no hay que menospreciar el estereotipo por mucho que seamos conscientes de su falsedad; ha gozado de una potencia y una persistencia asombrosas, hasta el punto de que sin él no es posible entender la cultura y la sociedad valencianas de entonces y de ahora".
"Manufacturera de ruinas"
Tal vez sólo así pueda entenderse el autismo valenciano ante tres grietas del Levante feliz retratadas en Eines. Una la refleja Nacho Moreno: "La sociedad valenciana se ha convertido en la principal manufacturera de ruinas a raíz de la crisis económica" que se ejemplifican "en los hoteles vacíos a la entrada de las ciudades o en la red de urbanizaciones abandonadas que ahogan nuestras capitales".
Eva Verdú añade la segunda fisura: "Nos han acostumbrado a un urbanismo poco respetuoso con el patrimonio, el medio agrícola y la trama urbanística" que "responde a un modelo urbanístico basado en la especulación".
Francesc Martínez, presidente de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, aporta un tercer drama: La Generalitat ha "favorecido" la "castellanización de nuestro sistema comunicativo" y "el conflicto lingüístico sobre el nombre de la lengua ha desmovilizado a la sociedad en la recuperación de la lengua".
Ahora bien: quizá sea mejor hacer caso a la profesora Áurea Ortiz y zanjar la lista de infelicidadeslevantinas escondidas bajo la alfombra del meninfotisme. Porque, al fin y al cabo, como ella sostiene, "Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor. Y el que lo ponga en duda es un mal valenciano".
dilluns, 31 de gener del 2011
la biblioteca de salem premiada
Podem estar satisfets! El Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya en la XIII Campaña de Animación Lectora Maria Moliner ha premiat la Biblioteca de Salem per la tasca que al llarg del 2010 hem fet al voltant de l'animació lectora. Han estat en total de vuit tallers on s'ha animat els més menuts a llegir. Les activitats s'han fet sempre dissabte pel matí a la Biblioteca i l'assistència de xiquets i xiquetes sempre ha estat correcta.
A la Vall d'Albaida altres poblacions també han estat premiades: Aielo de Malferit, Albaida, Beniganim, Bocairent, L'Olleria, Quatretonda i Salem. Però nosaltres estem doblement orgullosos perquè els pobles tan menuts com el nostre poques vegades tenen accés a aquests premis. Ara, amb 200 títols es veuran incrementats els estands de la nostra Biblioteca, perquè aqueix és el Premi,i a llegir i a passar-ho bé amb la lectura.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
l’empresariat valencià i el nacionalisme
M’ha semblat tan interessat l’article del sempre admirat i molt rspectable Francesc de Paula i Burguera que, tot seguit, el penge per a reflexió de la gent a qui puga interessar. Resulta que en el seu dia, també vaig llegar l’article del Mundo a què hi fa referència Burguera, l’autor del qual no tin el plaer de conèixer de res, i em va deixar sorprés, preocupat, com sempre que llig alguna cosa relacionada amb el feble nacionalisme valencià. Que uns ho vegem tan clar i que altres…
En les pàgìnes dedicades al País Valencià del diari El Mundo, el columnista i president del Consell Editoral de l´edició valenciana, Benigno Camañas, i sota el títul «¿Dónde está la burguesía ilustrada valenciana?», publicava un article el passat día 19 en el que deia coses com aquestes: «Junto a la crisis econòmica y política, algunos suman la social y se preguntan dónde está esa burguesía ilustrada que históricamente se ha movilizado, en momentos difíciles, para pulsar iniciativas económicas o culturales que dinamizaran la sociedad». I afegía: «Muchos de los prohombres que desde la transición se preocuparon por proyectos colectivos, como un retorno social, perdieron su dinero y en ocasiones hasta su credibilidad personal. Se les catalogó de ´blaveros´ o ´catalanistas´, de izquierdas o de derechas, o se les acusó de buscar su enriquecimiento y prestigio personal… ¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana?».
L´empresari Federico Félix, president de la Fundació Pro Ave, ha estat entrevistat aquests dies per Amparo Tórtola, també per al diari El Mundo. I ha declarat que condemna l´actitud victimista del PP; es queixa de que els valencians no hem estat ben tractats; que les fusions de CAM i Bancaixa ha estat allò més greu que ha passat durant els darrers anys, perque el Banc d´Espanya s´ha atrevit a fer ací allò que en altres comunitats, com Galicia, no s´ha atrevit, i no ha hagut força empresarial ni política per plantar-li cara; al citat empresari li sembla un error la estratègia del PP de culpar de tots els mals dels valencians al govern de Madrid… I fa la seguënt proposta: «Creo que un partido nacionalista moderado no sería malo para los intereses valencianos. A los vascos y a los catalanes no les va nada mal, ¿no?. En una autonomía con opciones nacionalistas implantadas no hubiera sucedido lo que ha ocurrido aquí con Bancaja y la CAM». I quí hauría de fundar, entre els valencians, aqueix partit nacionalista de l´estil dels que tenen els bascos i els catalans o gallegs? Perque al Pais Basc, a Catalunya o a Galicia, els partits nacionalistes no han nascut per una conveniència dels empresaris. Han nascut per la voluntat sobirana dels ciutadans d´un pais, dels ciutadans que se senten membres d´un poble: del poble català, del poble basc o del poble galleg. I que volen el seu autogovern sense interferències de cap mena. Estem els valencians a nivell de bascos, gallegs o catalans a l´hora de sentir-nos com a poble, com a país, com a nació?
Diu l´empresari Federico Félix que en una autonomia amb opcions nacionalistes implantades no hauría passat el que ha passat ací amb Bancaja i la CAM. Ni altres moltes coses! Per què els empresaris valencians no s´han pantejat donar suport a opcions nacionalistes i han preferit deixar-se en mans d´aquesta dreta valenciana, la més coenta i amb més poc trellat de totes les dretes que en el món son? D´aqueixa dreta que, segons Federico Félix, comet un error quan monta una estratègia de culpar de tots els mals del País Valencià al govern de Madrid?
Benigno Camañas es pregunta al final del seu article: «¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana, que genere una respuesta única y movilice la opinión pública?». Camañas apunta la possibiltat d´accions col•lectives que solament poden venir del món empresarial; reforçar grups de pressió com AVE; la creació d´un partit nacionalista moderat, capaç de negociar amb la dreta i l´esquerra… No res! Les eleccions s´acosten. I la dreta del PP no està per a romanços. Acaba de crear una comissió per a influir en jutges i fiscals davant les denúncies del PSPV o dels requeriments de la trama Gürtel. El pesident Camps vol tornar a ser elegit president de la Generalitat una altra legislatura. I no voldría que una sentència judicial ho impedira. Aquesta burgesía pepera que ens governa no es xucla el dit. L´altra, la més escasa, la il•lustrada, tret d´excepcions, o no ix de casa o està, encara, en escola.
En les pàgìnes dedicades al País Valencià del diari El Mundo, el columnista i president del Consell Editoral de l´edició valenciana, Benigno Camañas, i sota el títul «¿Dónde está la burguesía ilustrada valenciana?», publicava un article el passat día 19 en el que deia coses com aquestes: «Junto a la crisis econòmica y política, algunos suman la social y se preguntan dónde está esa burguesía ilustrada que históricamente se ha movilizado, en momentos difíciles, para pulsar iniciativas económicas o culturales que dinamizaran la sociedad». I afegía: «Muchos de los prohombres que desde la transición se preocuparon por proyectos colectivos, como un retorno social, perdieron su dinero y en ocasiones hasta su credibilidad personal. Se les catalogó de ´blaveros´ o ´catalanistas´, de izquierdas o de derechas, o se les acusó de buscar su enriquecimiento y prestigio personal… ¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana?».
L´empresari Federico Félix, president de la Fundació Pro Ave, ha estat entrevistat aquests dies per Amparo Tórtola, també per al diari El Mundo. I ha declarat que condemna l´actitud victimista del PP; es queixa de que els valencians no hem estat ben tractats; que les fusions de CAM i Bancaixa ha estat allò més greu que ha passat durant els darrers anys, perque el Banc d´Espanya s´ha atrevit a fer ací allò que en altres comunitats, com Galicia, no s´ha atrevit, i no ha hagut força empresarial ni política per plantar-li cara; al citat empresari li sembla un error la estratègia del PP de culpar de tots els mals dels valencians al govern de Madrid… I fa la seguënt proposta: «Creo que un partido nacionalista moderado no sería malo para los intereses valencianos. A los vascos y a los catalanes no les va nada mal, ¿no?. En una autonomía con opciones nacionalistas implantadas no hubiera sucedido lo que ha ocurrido aquí con Bancaja y la CAM». I quí hauría de fundar, entre els valencians, aqueix partit nacionalista de l´estil dels que tenen els bascos i els catalans o gallegs? Perque al Pais Basc, a Catalunya o a Galicia, els partits nacionalistes no han nascut per una conveniència dels empresaris. Han nascut per la voluntat sobirana dels ciutadans d´un pais, dels ciutadans que se senten membres d´un poble: del poble català, del poble basc o del poble galleg. I que volen el seu autogovern sense interferències de cap mena. Estem els valencians a nivell de bascos, gallegs o catalans a l´hora de sentir-nos com a poble, com a país, com a nació?
Diu l´empresari Federico Félix que en una autonomia amb opcions nacionalistes implantades no hauría passat el que ha passat ací amb Bancaja i la CAM. Ni altres moltes coses! Per què els empresaris valencians no s´han pantejat donar suport a opcions nacionalistes i han preferit deixar-se en mans d´aquesta dreta valenciana, la més coenta i amb més poc trellat de totes les dretes que en el món son? D´aqueixa dreta que, segons Federico Félix, comet un error quan monta una estratègia de culpar de tots els mals del País Valencià al govern de Madrid?
Benigno Camañas es pregunta al final del seu article: «¿Qué hacer para lograr un rearme de la Comunidad Valenciana, que genere una respuesta única y movilice la opinión pública?». Camañas apunta la possibiltat d´accions col•lectives que solament poden venir del món empresarial; reforçar grups de pressió com AVE; la creació d´un partit nacionalista moderat, capaç de negociar amb la dreta i l´esquerra… No res! Les eleccions s´acosten. I la dreta del PP no està per a romanços. Acaba de crear una comissió per a influir en jutges i fiscals davant les denúncies del PSPV o dels requeriments de la trama Gürtel. El pesident Camps vol tornar a ser elegit president de la Generalitat una altra legislatura. I no voldría que una sentència judicial ho impedira. Aquesta burgesía pepera que ens governa no es xucla el dit. L´altra, la més escasa, la il•lustrada, tret d´excepcions, o no ix de casa o està, encara, en escola.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
els diners a l'ajuntament
M'he trobat amb aquest informe i vull deixar-hi constància. Perquè a l'Ajuntament de Salem, durant tota esta legislatura, s'està treballant de valent i, no obstant la crisi, aconseguim no eixir en les llistes negres, malgrat la situació calamitosa amb què ens trobàrem quan vam estrar a l'Ajuntament.
L'Informe de Fiscalització de Comptes de 2008 de les entitats municipals i comarcals elaborat pel Síndic de Comptes recull diverses referències 'negatives' a municipis de la comarca i a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. De les dades destaquen els dèficits pressupostaris dels ajuntamentd d'Albaida (amb un romanent negatiu de tresoreria de -8.333.198) i d'Ontinyent (-2.797.853 euros), i de la Mancomunitat (-1.780.088 euros).
Altres ajuntaments amb romanent negatiu són Castello de Rugat (-679.177 euros), l’Olleria (-496. 403 euros), Montaverner (-272.013 euros), i Atzeneta d’Albaida (-32.963 euros).
L'informe també es referix als consistoris que presenten un pressupost ! ajustat amb xifres negatives: Albaida (-3.759.790 euros), Ontinyent (-1.430.842 euros), la Pobla del Duc (-397.659 euros), Montaverner (-338.691 euros), Castelló de Rugat (-272.616 euros), Guadasséquies (-194.464 euros), Atzeneta d’Albaida (-95.845 euros), Rugat (-59.941 euros), Otos (-25.393 euros) i Terrateig (-15.240 euros). El resultat que presenta la Mancomunitat és de -117.462 euros.
En un altre apartat es recullen les entitats locals i ens depenents que presenten incidències en les comprovacions comptables: Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d'Albaida, Bellús, Benissuera, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Guadasséquies, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc, Rugat, Sant Pere i Terrateig. També la Mancomunitat.
L'annex 2.8 refereix les societats mercantils públiques amb pèrdues en l'exercici 2008: Societat Gestió P&uacut! e;blica d'Albaida SL (-12.664 euros).
Una vegada conegut l'informe, el PSOE d’Ontinyent s'ha afanyat a dir que l’informe “posa en evidència les limitacions de Lina Insa i Filiberto Tortosa” com a dirigents polítics del PP de l’Ajuntament d’Ontinyent i de la Mancomunitat, respectivament.
L'Informe de Fiscalització de Comptes de 2008 de les entitats municipals i comarcals elaborat pel Síndic de Comptes recull diverses referències 'negatives' a municipis de la comarca i a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. De les dades destaquen els dèficits pressupostaris dels ajuntamentd d'Albaida (amb un romanent negatiu de tresoreria de -8.333.198) i d'Ontinyent (-2.797.853 euros), i de la Mancomunitat (-1.780.088 euros).
Altres ajuntaments amb romanent negatiu són Castello de Rugat (-679.177 euros), l’Olleria (-496. 403 euros), Montaverner (-272.013 euros), i Atzeneta d’Albaida (-32.963 euros).
L'informe també es referix als consistoris que presenten un pressupost ! ajustat amb xifres negatives: Albaida (-3.759.790 euros), Ontinyent (-1.430.842 euros), la Pobla del Duc (-397.659 euros), Montaverner (-338.691 euros), Castelló de Rugat (-272.616 euros), Guadasséquies (-194.464 euros), Atzeneta d’Albaida (-95.845 euros), Rugat (-59.941 euros), Otos (-25.393 euros) i Terrateig (-15.240 euros). El resultat que presenta la Mancomunitat és de -117.462 euros.
En un altre apartat es recullen les entitats locals i ens depenents que presenten incidències en les comprovacions comptables: Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d'Albaida, Bellús, Benissuera, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Guadasséquies, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc, Rugat, Sant Pere i Terrateig. També la Mancomunitat.
L'annex 2.8 refereix les societats mercantils públiques amb pèrdues en l'exercici 2008: Societat Gestió P&uacut! e;blica d'Albaida SL (-12.664 euros).
Una vegada conegut l'informe, el PSOE d’Ontinyent s'ha afanyat a dir que l’informe “posa en evidència les limitacions de Lina Insa i Filiberto Tortosa” com a dirigents polítics del PP de l’Ajuntament d’Ontinyent i de la Mancomunitat, respectivament.
dijous, 16 de setembre del 2010
adéu i gràcies

El nostre regidor, Rafa Fenollar, deixa el seu càrrec a l'ajuntament de Salem. Un fatal accident -ictus cerebral- ha obliagat al regidor del BLOC a abandonar la seua tasca al Consistori Municipal. Ha aprofitat les festes patronals per acomiadar-se de la gent. Ha sigut emocionant veure com en el passacarrer del dia el Miracle de Sant Miquel, que representa l'ajuntament, els xiquets i les xiquetes del poble se li acostaven per saludar-lo, perquè Rafa -no oblidem que és mestre- ha sigut el regidor que amb els més menuts ha fet una gran quantitat d'activitats infantils. Però la gent major també se li acostava, emocionada, a desitar-li salut i ànims.
Deixem ací l'escrit que Rafa publicava al llibre de festes i amb què s'acomiadava:
Deia l’escriptor mallorqui Blai Bonet(Santanyí 1926-1997) que allò important no són les coses, sinó el camí que mena cap a les coses. Camins no sempre fàcils per on transitar, amb més d’un entrebanc que ens fa entropessar, però que amb constància i esforç hem de ser capaços d’anar superant per arribar, si més no, a una cruïlla de camins per començar-ne un altre de nou.
Vaig tindre el plaer d’encetar un nou camí en la meua vida, la tasca a l’ajuntament de Salem, ara fa quasi quatre anys. Me’n vaig adonar de la seua dificultat d’immediat, però no per això havíem de tancar veles i ací pau i allà glòria. No. Calia posar-se a la feina, perquè teníem un compromís amb el nostre poble. Ha estat un camí difícil, la feina era molta, delicada i complicada, les mans poques. Alegries quasi que cap, els disgustos dia sí i dia també. Però no per això havíem d’escórrer el bulto. Han estat moltes les actuacions, fruit d’un gran treball i esforç, primer amb Maite i ara amb Fernando, actuacions no sempre compreses, amb decisions difícils de prendre però que sempre han tingut darrere un únic objectiu: Salem i la seua gent o el que és el mateix: millorar la qualitat de vida del nostre poble, però dins d’un ordre. El pitjor de tot potser hagen estat les calúmnies que hem hagut de suportar, involucrats sense saber-nos-en de res, contra les quals difícilment es pot u defendre.
Eixe camí de la política municipal fa un any es va veure truncat per un circumstancial accident personal que m’ha apartat del poble més temps del que en principi esperàvem. Encara que no hem descuidat les nostres tasques a l’ajuntament i hem estat ahí, fent camí, perquè tenim unes obligacions, un compromís amb el poble. Però, pensem que el millor per al nostre poble és que hi haja una representació més directa al consistori, amb una veu més present, i és per això que em veig obligat a dimitir de la meua acta com a regidor i ara, amb la tardor, una altra persona s’encarregarà de continuar el camí, fent el treball encetat.
He estat molt agust treballant pel poble des de la política municipal de la mateixa manera que des d’altres àmbits; estic satisfet de tot el que hem fet, però que no ha estat suficient. Moltes coses s’han quedat en el tinter. D’ara en davant Déu dirà, perquè el camí continua i no sabem on ens aturarà.
Gràcies per la vostra comprensió i la vostra estima. De tot cor us desitge que sigueu molt feliços. Bones festes!
Rafael Fenollar i Banyuls.
1r Tinyent d’Alcalde
Regidor de cultura i festes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



